El nostre món és el món | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Com governar Espanya?

Feijóo proposa ara un pacte entre el PP i el PSOE per investir la llista més votada. ¿És el menys dolent?

4
Es llegeix en minuts
¿Com governar Espanya?

JOSE LUIS ROCA

Espanya està instal·lada des de fa anys en el frontisme. O governa la dreta amb recolzaments puntuals (Rajoy amb Cs i el PNB el 2016), o ho fa el PSOE amb Podem i el suport també del PNB i d’altres nacionalistes en què mana el pragmatisme (ERC i Bildu) sobre el dogma (JxCat). 

Ha sigut així i ha permès l’alternança, clau en la democràcia. Però sis anys després ens hem de preguntar si aquest model –en què una gran crispació ho contamina tot– continuarà sent la millor opció després de les pròximes eleccions. Primer, perquè el Govern d’esquerres ha demostrat que la majoria que té (fins i tot dins el Govern) és molt volàtil. Votar contra la política amb el Marroc, el mateix dia que el president es reuneix amb Mohamed VI, és pecar amb estupidesa contra la coherència governamental. I a més Podem (no Yolanda Díaz) no sembla ser conscient que Espanya sense Europa (l’actual, amb totes les seves dificultats) no és viable. ¿Quant temps pot durar aquest Govern coix?

Però el pitjor és que ara l’alternativa de la dreta no és el PP més Cs i el PNB (homologable a Europa), sinó el PP més Vox. I amb més força de Vox (més diputats) que la que Podem ha tingut amb Sánchez. I a més, el PP està gairebé absent d’Euskadi i Catalunya, per la qual cosa un Govern PP-Vox portaria encara més problemes en les dues nacionalitats històriques. ¿Hem de continuar així?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Potser per això Nuñez Feijóo, el nou líder del PP, en unes interessants declaracions a ‘El Confidencial’, no ha dissimulat que no li agraden els pactes amb Vox. Diu que «el millor per al nostre país és un pacte entre els dos grans partits perquè governi la llista més votada». El millor, no. El millor és l’alternança. Però en el punt a què hem arribat, i davant un traumàtic canvi geopolític per Ucraïna que ens porta una crisi, potser seria el més convenient.

¿És possible aquesta solució? Feijóo diu que si no ha funcionat a Castella i Lleó és per culpa del PSOE. Sembla que té raó, però la història no comença aquí. L’octubre del 2016 el PSOE es va abstenir –és cert que contra la voluntat de Sánchez i Miquel Iceta– perquè governés el PP, que havia sigut el més votat. Al contrari, després de les autonòmiques del 2019, el PSOE va ser la llista més votada a Madrid, Castella i Lleó i Múrcia i el PP va preferir els vots de Cs i Vox perquè el PSOE no li prengués el poder. Es podria afegir Andalusia –on el PSOE també va ser el més votat–, però aquí l’alternança era un clar imperatiu.

Sánchez no ha estat fi a Castella i Lleó, potser per por d’uns socis que no dubten a ridiculitzar-lo en política exterior, però Feijóo es passa quan acusa el PSOE dient que «els partits no poden ser tacticistes ni dir una cosa i fer la contrària». Ell predica ara el que el PP de Casado mai va complir. Tot i que el passat no ha de condicionar el futur.

Ara Sánchez pateix les incoherències de Podem i ha de pensar si la fórmula d’avui és la millor –en el supòsit que encara existeixi aquesta majoria després de les pròximes eleccions– per a una nova legislatura. I Feijóo ha de mostrar –no amb receptes populistes, com si abaixar impostos fos sempre la llàntia màgica d’Aladí– que es pren seriosament les dificultats econòmiques d’Espanya. 

Les pròximes eleccions andaluses seran clau. Les enquestes diuen que el PP guanyarà, però que no tindrà majoria si no forma coalició amb Vox (com a Castella i Lleó), o si no pacta amb el PSOE. ¿Què decidiran Feijóo i Sánchez?  

Notícies relacionades

Fixem-nos també que Alejandro Fernández, el líder del PP català, amb uns mals resultats que es deuen més a errors de Madrid que a les seves decisions, va declarar a Júlia Regué a EL PERIÓDICO que serien «molt recomanables» els pactes d’Estat entre els dos grans partits. I que entre un acord amb Vox o el PSOE a nivell nacional, decidiria en funció del programa que es pogués pactar.

Vistes les recents experiències i el que ha passat a França, amb la desaparició dels dos grans partits de la dreta i l’esquerra –i l’amenaça de Marine Le Pen sobre la Unió Europea– l’única cosa irresponsable, l’única traïció, seria que el PSOE i el PP no tinguessin en compte que –malgrat tot, que no és poc– són els conservadors i els socialistes els que compten a Europa.