Partidisme institucional i il·liberalisme

La sentència és tota una novetat, però no ho és el comportament de moltes universitats públiques catalanes que, massa vegades en els últims anys, s’han posicionat públicament en favor del procés sobiranista i en contra de les seves conseqüències judicials. Moltes van donar suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir previ a la consulta del 2014 i la Politècnica, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Barcelona es van adherir al Pacte Nacional pel Referèndum.  I la Universitat Autònoma de Barcelona, per la seva banda, s’ha distingit per un tracte clarament desigual respecte a les associacions estudiantils de signe polític diferent, amb una clara discriminació cap a les entitats constitucionalistes com reiteradament ha patit i denunciat l’associació S’ha Acabat.

Tanmateix, res del que ha passat en l’àmbit universitari és aliè a l’ambient general que s’ha viscut a Catalunya.  El procés sobiranista ha impregnat no només la vida política sinó que també ha arribat a contaminar i condicionar bona part de la vida social fins arribar a normalitzar una sèrie de pràctiques. Unes pràctiques, en el fons, molt poc sanes al si de societats plurals i democràtiques, en què nombroses institucions públiques i privades s’han posicionat a favor del procés intentant traslladar una aparent unanimitat que mai ha existit. Els dissidents que han gosat oposar-se públicament han sigut criminalitzats i vilipendiats acusats de traïdors, enemics i fatxes, un tracte amb un gran component alliçonador que ha servit per mentar una espiral del silenci.

Notícies relacionades

Advocats constitucionalistes exigeixen a la Generalitat que compleixi la sentència del 25% a les escoles

¿Què és la plataforma ‘S’ha Acabat’?

Però el més greu ha sigut i continua sent l’absència de neutralitat institucional i la constant instrumentalització que els líders independentistes han fet de les institucions polítiques i les administracions sota el seu domini. Ho han fet als ajuntaments, exhibint simbologia de part com banderes independentistes i llaços grocs, ho han fet al Parlament, alterant de manera constant el seu normal funcionament, i ho han fet en el Govern: sense anar més lluny, el president Quim Torra va ser inhabilitat per una pancarta que comprometia la neutralitat d’un edifici públic, el Palau de la Generalitat, en ple procés electoral. Permeten que les administracions públiques exhibeixin recolzament a la causa independentista i utilitzen els mitjans de comunicació públics, tant Catalunya Ràdio com TV3, de manera antipluralista i sectària, amb un clar biaix independentista, tal com va revelar un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Per tot això és una molt bona notícia per a la salut democràtica de Catalunya la sentència a favor de la neutralitat institucional. Són les persones i no les institucions les portadores de drets, així que exigir neutralitat institucional és defensar la democràcia liberal. En canvi, fer que les institucions es pronunciïn políticament, per molt que sigui en favor de l’opinió de la majoria, excedeix les seves atribucions i conculca no només els drets individuals sinó també els drets de les minories. I això és justament el que s’ha d’evitar, perquè és el que fan les democràcies il·liberals.