Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Anagrama de Putin
Pot ser que la coincidència a l’anagrama del cognom m’ho faci més odiós i aleshores col·leccioni anècdotes que confirmin la seva maldat, com un joc al límit de la paranoia
Quan les lletres del teu cognom, lleument canviades, reprodueixen el nom d’un dèspota criminal, vius amb l’ai al cor. La vista cansada o la simple desatenció quotidiana fan que fullegis el diari i de sobte et trobis amb titulars com ara “Punti, el gran inquisidor”, "L’amenaça nuclear de Punti" o fins i tot “¿On són les filles de Punti i on viu ell?”. Al final t’hi acostumes, esclar, i trobes formes de superar aquest narcisisme negatiu. Fins i tot pot ser que la coincidència a l’anagrama del cognom me’l faci més odiós, a nivell personal, i aleshores col·leccioni anècdotes que confirmin la seva maldat, com un joc al límit de la paranoia (seva i meva).
Per exemple: quan es parla de Vladímir Putin i el seu deliri llargament planejat de reconstruir la Gran Mare Rússia, començant per la invasió d’Ucraïna, els analistes l’emparenten amb Stalin i les seves grans purgues, i és inevitable pensar en l’Holomodor, l’episodi de fam que va devastar Ucraïna el 1933. Llavors jo ho associo al fet que l’avi de Putin va ser durant uns anys el cuiner de Stalin, en una de les seves datxes d’estiueig, i aquest detall encara me’n fa recordar un altre: el 1921, Lenin alertava a Trotski dels moviments de Stalin dient que “és un cuiner que només sap preparar plats picants”. Potser no era només una metàfora, i a més de picants eren enverinats.
Entretots
Metàfores, paraules i silencis. L’anècdota de l’avi de Putin es va fer pública el 2018, quan el president rus l’explicava en un documental. En aquell mateix film també hi apareixia una trobada entre Putin i Angela Merkel, que com a cancellera d’Alemanya deu ser qui ha sabut combinar millor les crítiques i les concessions polítiques al dèspota durant els últims anys. Interessos germànics a banda, el fet que Merkel parlés rus —après a l’escola a l’antiga Alemanya de l’Est— hi devia ajudar, per això ara em pregunto pel seu silenci. ¿On és Merkel? Només fa quatre mesos que va deixar la cancelleria i podria ser un argument diplomàtic per negociar acords de pau, però potser les seves concessions pel que fa al gas de Rússia li tapen la boca. I cuinar sense gas és més difícil.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
