Més enllà de Will Smith

El fill de Will Smith va escriure a Twitter poques hores després: «Nosaltres resolem les coses així» i molts missatges hi estaven d’acord. Ell demostrava com les actituds s’aprenen de pares a fills. ¿Anem a una societat de l’ull per ull? ¿Es justifica només perquè és Will Smith però l’opinió seria diferent si ho hagués fet un desconegut? Després ens sorprenen els casos de ‘bullying’ a les escoles, però ¿d’on aprenen els menors a agredir-ne d’altres? Dels adults. 

Notícies relacionades

Nois, no sigueu com el Will

Plorar de pena

D’aquí hauríem de treure almenys unes idees clares. Lliçons com reconèixer quan les nostres reaccions són equivocades. Que no val a dir que l’amor ho justifica tot quan no saps gestionar la teva ira. Que no ens posseeixen els dimonis, perquè tots som responsables de nosaltres mateixos. Que l’humor amb la malaltia no és procedent, però que la violència d’unes paraules no es respon amb més violència. O que si Will Smith, com tants d’altres, no ha superat un trauma en la seva infància, com la violència de gènere, és perquè s’infravalora aquest problema. Seria l’oportunitat de recordar que les conseqüències d’això, si no es tracten, les patiran per sempre. Ho dic també perquè aquí mateix moltes vegades es posen per davant els drets d’un pare maltractador sobre l’interès superior dels menors. 

Potser aquest titular ha fet llegir l’article. Així que l’utilitzo com a ganxo i aprofito per recordar que acabem de tancar el tercer mes de l’any i que ja hi ha vuit dones assassinades per violència de gènere al nostre país. 1.134 des de 2003. Ho dic perquè tot aquest assumpte de Smith ha provocat molta més reacció que quan assassinen una dona. Això, com a societat, també ens ho hem de fer mirar.