Bélgorod com a exemple de la guerra de propaganda

Ubicats a terra rus a uns 40 km de la frontera amb Ucraïna, aquests dipòsits –amb una capacitat total de 2.000 m³ cada un– suposaven un actiu important per al subministrament a la regió i per al desenvolupament de les operacions militars russes al Donbass. Segons la versió russa, l’ocorregut és el resultat d’un atac ucraïnès portat a terme per dos helicòpters d’atac Dc-24 Hind, volant a baixa cota per no ser detectats pels radars russos, en una acció que, en cas de confirmar-se en aquests termes, suposaria un audaç exemple de la capacitat operativa de les forces ucraïneses. Per la seva part, Kíiv ni admet ni desmenteix la seva participació, imitant el que a països com Israel tants rèdits li ha proporcionat en els seus atacs contra alguns dels seus veïns àrabs.

Dilucidar qui ha sigut finalment l’executor de la destrucció no és tasca senzilla. No és tan extraordinari que Ucraïna hagi aconseguit, en un vol de no més de 25 minuts entre anada i tornada, un cop d’aquestes característiques, deixant novament en ridícul un Exèrcit rus que demostraria la seva incapacitat per defensar-se d’incursions en el seu propi sòl. A Bélgorod ja la passada setmana es va registrar la misteriosa explosió de diversos dipòsits de munició que, ara, podrien acabar sent actes de sabotatge o l’acció d’un comando ucraïnès infiltrat sense deixar empremta.

Notícies relacionades

Ucraïna avisa que les tropes russes s’han «redesplegat» a Transnístria

Feijóo, fan de Puigdemont

Però també té cabuda la hipòtesi que es tracta d’una acció de falsa bandera, executada per Rússia, amb la intenció de dotar-se de nous arguments per redoblar l’esforç militar contra el seu veí, galvanitzar la seva població i les seves tropes i entelar la imatge de Kíiv a escala internacional. En aquest cas, no obstant, no deixa de ser una mica xocant que Moscou decideixi castigar-se a si mateix eliminant un combustible que necessita diàriament, quan tenia altres alternatives –caiguda de míssils o projectils en una zona despoblada– menys autonocives per denunciar una agressió ucraïnesa i tampoc sembla que ara necessiti nous arguments per atacar Ucraïna més d’un mes després de l’inici de la invasió.

La història de les guerres és plena de casos que desafien les nostres conviccions més sòlides i ens obliguen a considerar fins i tot el que a primera vista pot semblar irracional. I per evitar perdre’s per complet en l’intent per interpretar el que està passant i per assignar responsabilitats és necessari assumir que tots els actors combatents planifiquen i executen una propaganda de guerra en la qual el fonamental és mirar de determinar qui diu què, a qui i amb quina intenció. De moment, sobretot en els cercles d’opinió occidentals, s’està donant per fet que tot el que presenta Moscou és fals i, al contrari, tot el que emet Kíiv és veritable. Com si no haguéssim après res de l’ocorregut en la guerra de l’Iraq i tantes altres en les quals la realitat ha sigut recurrentment tergiversada.