Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ucraïna, una guerra gens freda

L’historiador Timothy Snyder teoritza sobre la «política de la inevitabilitat», segons la qual les democràcies volen creure que la història avança en una direcció coneguda. Es convencen que la globalització i la prosperitat capitalista són la solució i abaixen la guàrdia davant l’inesperat

1
Es llegeix en minuts
Ucraïna, una guerra gens freda

Des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, ara fa un mes, m’he ficat en un bucle informatiu que, d’una banda, em serveix notícies del setge que pateixen els ucraïnesos i, de l’altra, arguments per entendre el laberint geopolític que ha empès Vladímir Putin a posar en marxa aquesta brutalitat. Com molta gent, suposo, busco les cròniques dels millors corresponsals, escolto podcasts d’analistes brillants, segueixo el Twitter de persones que estan a Ucraïna. Així, de mica en mica, t’adones que tornen alguns llocs comuns per definir el conflicte, com ara el «teló d’acer» que va sorgir de l’Europa de 1945, o el retorn d'allò que en dèiem «la guerra freda», amb l’amenaça nuclear latent.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Tots dos tòpics m’han fet pensar en les idees de Timothy Snyder, gran coneixedor de la realitat d’Ucraïna, autor d’un assaig important —‘El camino hacia la no libertad’— i que aquests dies ha parlat del conflicte en diverses entrevistes. Snyder teoritza sobre la «política de la inevitabilitat», segons la qual les democràcies volen creure que la història avança sempre en una direcció coneguda. Així es convencen que la globalització i la prosperitat econòmica del model capitalista són la solució i, per tant, baixen la guàrdia davant del que és inesperat. Recuperar conceptes com «guerra freda» crea la il·lusió de comprendre què passa.

Segons Snyder, però, al darrere de la invasió russa no hi ha només motius ideològics o forces econòmiques. «Quan la teva riquesa personal és d’uns 100.000 milions d’euros, la salut econòmica del país es torna una mica abstracta i secundària», diu referint-se a Putin. El que hi ha és una «política de l’eternitat»: una manipulació de la història que respon a un model nacional populista, creat a través d’un passat mitificat —la Gran Rússia— que en realitat no ha existit mai. Al centre d’aquesta visió artificial de Putin hi ha Ucraïna, amb un significat simbòlic que té les arrels en episodis bèl·lics de fa mil anys. És un misticisme que en el passat ja va servir tant a tsars de l’imperi com a Stalin, i sempre va acabar malament i amb Ucraïna com a principal víctima.