‘THE OTHER CLUB’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’oportunitat d’Espanya: reconvertir el «sol i platja» en «sol i oficines» després de la crisi al golf Pèrsic
Conflictos globales y desarrollo en contraste /
Portar la guerra només al debat moral és un reduccionisme. El ‘No a la guerra’ és simplista. Correspon un ‘No a aquesta guerra’. Perquè la d’Ucraïna, per exemple, la veiem diferent. Però això és massa sofisticat per als polaritzadors. Trump pot guanyar-la. A la seva manera. Perquè al seu cap, no pensa en un Iran democràtic integrat a la comunitat internacional. Pensa en un Iran que deixi de ser un obstacle per als seus negocis i els dels seus amics. I que deixi de ser una amenaça real per al seu soci israelià, Benjamin Netanyahu. Poc més. Els iranians els importen gairebé res, com els veneçolans han après. El combat amb Trump no pot ser moral perquè no té aquesta dimensió. El ‘No a la guerra’ serveix per guanyar eleccions... a Espanya. No fa falta caure en el cinisme absolut per admetre que de la guerra també sorgeixen oportunitats. No només evidents, com en el cas del turisme aquesta mateixa Setmana Santa, sinó també menys òbvies.
Del «sol i platja» al «sol i oficines»
Les monarquies veïnes de l’Iran havien construït en aquest primer quart de segle un oasi on s’han instal·lat centenars de negocis i milers de professionals. Oferien potents plataformes tecnològiques i financeres, avantatges fiscals, un clima artificialment agradable i... seguretat. Ara els míssils i els drons cauen a pocs metres dels gratacels. I molts professionals, i algunes empreses, estan fugint a tota velocitat. El més curiós és que alguns d’aquests ‘expats’ convertits en nòmades digitals no volen tornar als seus antics quarters generals sinó que busquen conservar algunes coses que els agradaven d’aquell Golf. I aquí és on Espanya, i molt especialment Catalunya i Barcelona tenen l’oportunitat de reconvertir el «sol i platja» pel «sol i oficines». Abans que els amargats li vegin els inconvenients entenguem que els avantatges, ben administrats, poden ser molt superiors en termes de generar nous filons d’ocupació també per als locals. A més, del golf Pèrsic han marxat moltes altres coses. L’Ajuntament de Barcelona ja busca filons en l’àmbit de les fires i dels congressos. I algú hauria de posar l’ull en el fet que quedaran alliberats almenys tres grans premis d’F1 i agafar una d’aquestes franquícies permetria tornar a tenir una carrera anual que s’ha perdut per l’aparició de Madrid en escena.
La UE, líder del lliure comerç
Notícies relacionadesTot i que cada nit no organitzi un ‘Sálvame’ com el de Trump a la Sala Oval, la Unió Europea continua aprofitant les oportunitats del tsunami geopolític. Els 27 no tenen, de moment, ni la tecnologia ni la capacitat d’inversió que tenen els Estats Units i la Xina, els dos gegants comercials del moment. Però està aprofitant el que sí que té: un mercat amb una capacitat de consum inigualable, sobretot quan es tracta de vendre productes, béns i serveis de gran consum i no de luxe exclusiu. Als Estats Units es poden vendre uns quants cotxes molt cars però cada vegada menys de gamma mitjana. A la Xina comença a passar el mateix. Gràcies a l’injuriat estat del benestar, dins de la UE la gent disposa d’un poder adquisitiu més gran durant més anys. La firma aquesta setmana de l’acord de lliure comerç amb Austràlia completa un mapa de baixos aranzels amb Mercosur i l’Índia que posa en valor aquesta capacitat de consum que és, al seu torn, garantia de pervivència del model.
La defensa, assignatura pendent
La pujada pacifista que està proporcionant oxigen electoral a Sánchez té l’inconvenient que li està fent perdre focus de la seva aposta per la indústria de defensa. S’hi suma el pantà que té organitzat a Indra, l’empresa cridada a ser campiona nacional del sector per competir pels 800.000 milions que invertiran la UE en el seu projecte d’autonomia estratègica respecte als Estats Units. Una Europa capaç de defensar-se és imprescindible perquè pugui definir les seves prioritats geoestratègiques. Esperem que el nou ministre d’Hisenda, Arcadi España, del qual depèn la SEPI (principal accionista d’Indra) arregli el desgavell amb els Escribano i la resta del sector de la defensa. Aquesta és una oportunitat que Sánchez va saber veure abans que molts i a la qual no hauria de renunciar ni el seu govern ni Espanya com a país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
