Tres de tres

I a més del què és, en aquesta ocasió, el com. Després del descans al Bernabéu, amb el gol de Mbappé al marcador de Chamartín, ¿algú crei ni que fos una mica en el Reial Madrid? Sí, Donnaruma, la falta (o no), però només la fe de Benzema, especialment en aquella acció, i de Modric amb la seva batuta de director magistral, contagiada a la resta de futbolistes del Reial Madrid, els va fer volar. Com tantes vegades al llarg de la seva història, esperonats per aquest esperit que tornava a aparèixer al Santiago Bernabéu convencent el més escèptic que la història de les remuntades dels blancs, a Europa, té alguna cosa de sobrenatural.

El vell somni

Amb seriosos problemes per arribar a la quarta posició a la Lliga, creuar-se amb el Manchester, malgrat la seva irregularitat, fins i tot amb Cristiano esllanguint-se a les seves files... no semblava la millor medicina per a aquest desdibuixat Atleti. El hat-trick del portuguès en vigílies del partit de tornada, després d’un 1-1 que no va fer justícia al partit dels blanc-i-vermells a casa seva, va fer témer a alguns tornar a ser una joguina en mans del portuguès. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pot ser que l’Atleti hagi mort d’èxit aquest any després de guanyar la Lliga. Però contra els reds els matalassers van demostrar que les seves ganes de Champions segueixen intactes, i que recuperar Griezmann i posar-lo a jugar al costat de Joao Félix, mantenint la seva vella fiabilitat enrere, els pot tornar el vell somni per aconseguir l’orelluda.

Confrontar la població de Vila-real, uns 50.000 habitants, a la de la resta de ciutats que «jugaran» els quarts, explica el romanticisme i el mèrit que té la gesta del submarí groc. El futbol, Sr. Agnelli, és això. I ho continuarà sent sempre. El Pau, el xaval del poble marcant el gol que sentenciava la poderosa Juve. La inversió i la feina ben feta dels Roig durant dècades i la dedicació de José Manuel Llaneza. Coses que no tenen preu.