Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La Joana d’Arc catalana
El millor que poden fer els joves catalans és viure i ignorar la Ponsatí i tots els de la seva generació que invoquen sacrificis aliens per aconseguir beneficis particulars
zentauroepp39897576 barcelona 1 de septiembre de 2017 la nueva consellera de 170913090953 /
Que una àvia cregui que la independència bé val alguns morts no ha de sorprendre ningú. La pobra Ponsatí està ja bastant més a prop del clot que del bressol, així que tracta la mort amb el menyspreu amb què es tracta una companya de viatge. Una àvia que no és absolutament ningú, que viu lluny dels seus i les opinions de la qual no interessen a ningú, té motius més que sobrats per creure que la mort no està tan malament, al cap i a la fi ella pateix una mort en vida. No és només que per a Ponsatí la independència valgui alguna mort, és que ella es troba ja en una situació en la qual colar-se a la peixateria o fer trampes jugant a la brisca amb les seves amigues són fites que justifiquen deixar cadàvers pel camí. Quan la mort ja no espanta perquè està a la cantonada, tot, tot, val algun mort.
Algú pot dubtar que una iaia que s’escapa per por de la justícia estigui per donar moltes lliçons de sacrifici, però s’ha de tenir en compte que en aquell temps Ponsatí era més jove i la mort semblava llunyana. La degeneració a què tots haurem d’enfrontar-nos un dia ha sigut especialment cruel en el seu cas, de manera que observa la mort gairebé amb alleujament. És cert que veu encara amb més alleujament la mort aliena que la seva pròpia, la covardia no s’atenua amb els anys i, a més, exigir sacrificis als altres és senya d’identitat llacista, però ja en parla amb la tranquil·litat que dona veure la mort a la cantonada.
Entretots
No sé si els joves catalans hauran acollit amb alegria les paraules d’aquesta Joana d’Arc a la catalana. Ells tenen encara somnis i il·lusions, no es troben a l’últim revolt del circuit com la Ponsatí, i suposo que veurien amb molt bons ulls que fos ella qui s’immolés a l’estil bonze com un monjo budista vietnamita per aconseguir la seva independència, i ja s’ho farà si cremant l’aconsegueix o no.
El millor que poden fer els joves catalans és viure i ignorar la Ponsatí i tots els de la seva generació que invoquen sacrificis aliens per aconseguir beneficis particulars, que això és molt típic dels grans. Que no hàgim de repetir mai els tremends versos de Rudyard Kipling arran de la Gran Guerra: «... i si algú pregunta per què hem mort / digueu-li que perquè van mentir els nostres pares».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
