La fi de les mascaretes

En uns moments en què ja estem en condicions de parlar d’una «gripalització» de la covid perquè passi a ser una patologia respiratòria com les altres, la necessitat d’eliminar l’obligació de portar mascareta en interiors s’imposa com una mesura que molts experts aconsellen «per necessitat social» i com a símbol explícit d’un retorn efectiu a la normalitat. El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes ja han acordat cessar en el recompte meticulós de positius, amb una vigilància del tipus «sentinella» per estar pendents de les variants i amb un seguiment de casos greus, però sense el rastreig continuat que fins ara es portava a terme. Aquest mateix dimecres, per exemple, deixarà de d’estar operativa la xarxa de rastrejadors a Catalunya, i tot i que s’està produint un lleu repunt de casos, la incidència en la pressió assistencial no s’ha incrementat.

Sense llançar les campanes al vol i sempre atents a l’evolució de la transmissió comunitària, i més encara en els col·lectius especialment vulnerables, el cert és que el pas següent és la retirada de les mascaretes, com ja està passant en altres països del nostre entorn. A França, deixaran de ser obligatòries el dilluns que ve, com a Holanda (relegades al transport públic i als equipaments sanitaris i residències), mentre que al Regne Unit i Dinamarca ja no ho són en cap cas, més enllà de les pautes que ja eren presents abans de la pandèmia. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que promovia la retirada primer a l’entorn escolar, ja s’ha manifestat a favor d’una «normalització» general, una decisió que, segons ell, ja comença a ser «urgent».

Estabilitat epidemiològica

Cal recordar, tanmateix, que a diferència d’altres mesures que són responsabilitat de les comunitats (com l’ús del passaport covid i els aforaments públics), l’ús de la mascareta ve regulat per un reial decret al qual s’han d’atenir totes les administracions. La irrupció al desembre de la variant òmicron va introduir de nou –i fins a principis de febrer– l’ús de la mascareta fins i tot en exteriors (una opció molt criticada llavors), però l’estabilitat epidemiològica que avui vivim aconsella l’anunci immediat de l’aixecament de la restricció del tapaboques, una mesura que, segons el president Pedro Sánchez «arribarà ben aviat» i que, en paraules de la ministra de Sanitat, «està cada vegada més a prop».

En l’última reunió del Consell Interterritorial de Salut celebrada dijous, no es va arribar a un consens sobre el tema, però és previsible que el Govern espanyol (algunes veus parlen fins i tot d’aquest mateix diumenge en la conferència de presidents) proclami el final d’una constricció que ens ha acompanyat pràcticament des de fa dos anys. Cal ser cauts, per descomptat, i apel·lar abans que res al sentit comú i a la mateixa responsabilitat individual davant situacions en què la mascareta continuarà sent recomanable. No només en àmbits com els grups de risc, les residències per a la tercera edat o entre col·lectius vulnerables, sinó també en casos en què la sensatesa aconselli una mínima protecció sanitària. No podrem afirmar que la pandèmia és només un record, però, des de la perspectiva simbòlica de la ciutadania, deixar de banda les mascaretes com a norma habitual serà un pas decisiu.