Editorial
Urgeix aturar la corrupció
Els últims casos plantegen la necessitat d’una resposta conjunta de les forces polítiques
Una setmana després que la Comissió Europea adverteixi Espanya d’un repunt de la corrupció, o almenys de la percepció de la corrupció, i demani que s’accelerin els tràmits vinculats per esclarir-la, un jutge de Tarragona ha imputat Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda pel Partit Popular, per la comissió de set delictes relacionats, suposadament, amb la manipulació de lleis per afavorir empreses gasistes. El jutge, Rubén Ruz, també ha cridat a declarar 13 persones que van ocupar alts càrrecs en el Ministeri d’Hisenda durant els dos mandats en què Montoro va ser ministre. Tot i que, ara com ara, no som al davant de casos tan clamorosos com els protagonitzats últimament per alts càrrecs del PSOE, la imputació de Montoro torna a posar Espanya a la diana de la Comissió Europea en un dels temes que més preocupen a Brussel·les. En conseqüència, és lògic demanar-se per l’origen d’un mal com aquest, en què hi ha implicats els dos partits amb més capacitat per gestionar la vida pública.
En el cas Montoro, el jutge haurà de dilucidar entre el que podria ser una activitat de lobby legal, destinada a influir legítimament en la configuració de les lleis, i una actuació delictiva derivada del fet que el despatx que va intervenir en la manipulació de lleis, Equipo Económico, hagués sigut fundat pel mateix Montoro i utilitzés mitjans il·lícits per arribar a les seves finalitats. En cas que el jutge disposi de proves –acumulades al llarg de set anys– que provin el pagament de diners a alts càrrecs per aconseguir els canvis legislatius, seríem al davant d’una situació d’especial gravetat, tenint en compte el nombre de persones i empreses involucrades en la investigació. L’existència d’un correu electrònic amb l’expressió com sempre, la via directa és pagar podria indicar que, efectivament, no som solament al davant d’una activitat de lobby amb col·lusió d’interessos, sinó al davant d’un delicte tipificat. En un país com el nostre, on se solen filtrar, totalment o parcialment, moltes investigacions judicials, resulta rellevant que s’hagi sabut poc sobre la tasca desenvolupada pel jutge Ruz, fins a fer-se pública l’ordre de processament. Tot i que això xoca amb l’exigència d’agilitat reclamada per Brussel·les, també sembla indicar la voluntat del magistrat d’obrar amb especial tacte i discreció.
Amb el respecte necessari, com sempre, per la presumpció d’innocència, convé que els afectats col·laborin amb la justícia i que aquesta actuï amb diligència per aclarir fets que tornen a tacar el prestigi d’Espanya i de les seves institucions. La dimissió de Montoro com a militant del PP hauria de contribuir a fer que els responsables polítics implicats en els governs dels anys 2000-2004, 2011-2018, durant els quals Montoro va ser ministre d’Hisenda, col·laborin amb la investigació. El que ha passat últimament amb els casos Cerdán, Ábalos i Koldo i ara aquesta imputació de Cristóbal Montoro i alguns dels seus col·laboradors a Hisenda plantegen la necessitat d’una resposta conjunta de les principals forces polítiques per aturar la corrupció. No es pot afrontar més des de la lògica del i tu més que només beneficiaria l’extrema dreta, un fet que constitueix un problema estructural de la democràcia espanyola.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
