El besllum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Set per dos, catorze
Jo, de vegades, vaig pel carrer repassant la taula de multiplicar perquè mentre faig això no penso en cap altra cosa
M’assec en una terrassa al sol, demano un cafè tallat i em dedico a veure els cossos que passen per la vorera. En realitat, només em fixo en els caps, de manera que arriba un moment que el carrer s’omple de caps flotants. Aclapara veure tants caps junts. Alguns estan a punt de xocar entre si perquè és un dia de gran activitat comercial en aquest carrer cèntric. Després de fer el cafè, el meu cap s’aixeca i s’uneix al conjunt de caps que van carrer amunt i carrer avall, que entren i surten dels bars, de les botigues, dels portals. Miro d’imaginar què hi ha dins de cadascun, si alegria, si desesperació, si esperança, si la taula de multiplicar. Jo, de vegades, vaig pel carrer repassant la taula de multiplicar perquè mentre faig això no penso en cap altra cosa. No penso en el pacte de rendes, del qual sortiré perdent sense cap dubte. No penso en Putin ni en les armes nuclears, em pregunto si m’he deixat obert el llum del lavabo. La taula de multiplicar és molt alliberadora, però te l’has de saber.
Imagino un debat de televisió en què un d’aquests caps m’etziba:
–Per a vostè tot és molt fàcil perquè vostè se sap la taula de multiplicar.
–Però he hagut de fer l’esforç d’aprendre-me-la– responc amb el to dels que diuen haver-se fet a si mateixos.
Entretots
No només em sé la taula de multiplicar. Em sé el Parenostre i l’Ave Maria i la llista dels reis gots. Em sobren recursos per fer front als atacs d’angoixa proporcionats pels telenotícies. Em ve a la memòria el fet curiós que vaig fumar durant molts anys després que m’ho hagués prohibit el metge. ¿Durant quant temps continuaré veient telenotícies que m’emmalalteixen? ¿Quan aconseguiré desfer-me’n? ¿Tots aquests caps amb què em creuo veuen els telenotícies? ¿Els veuen amb la mateixa ansietat amb què els veig jo?
Acabo d’entrar en uns grans magatzems i he agafat les escales mecàniques per fer alguna cosa. A les escales mecàniques s’accentua la sensació flotant dels caps dels meus contemporanis. Produeix certa inquietud veure-les desplaçar-se en l’aire. Set per una és set, set per dos catorze, etcètera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
