Resposta europea a Rússia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Contra la desinformació hostil

La UE no pot ser passiva davant la propaganda del Kremlin: és un instrument utilitzat per un Govern estranger, no l’expressió de llibertats individuals

3
Es llegeix en minuts
Contra la desinformació hostil

Frederick Florin / AFP

La decisió de la Comissió Europea de vetar els canals russos Sputnik i Russia Today, així com la proposta que el Parlament Europeu va aprovar aquest dimecres i va defensar l’alt representant d’Exteriors de la UE, Josep Borrell, d’arbitrar mesures dràstiques que blindin l’espai informatiu europeu davant la campanya de desinformació empresa pel Kremlin, han posat de manifest la importància que adquireix la propaganda en la guerra d’Ucraïna. També han suscitat dubtes sobre si la censura d’aquests mitjans russos, per compromesos que estiguin amb els plans militars de Vladímir Putin, constitueix la millor defensa per a una Europa que s’oposa precisament a la invasió d’Ucraïna en nom de la llibertat. No obstant, l’ús deliberat de la mentida i la desinformació per part de Moscou i l’impacte que aquesta estratègia té sobre la població russa i l’opinió pública mundial, en un món interconnectat com l’actual, han obligat la UE a adoptar mesures extraordinàries, necessàries en el context bèl·lic actual. 

Com totes les guerres portades a terme per Putin, la d’Ucraïna s’ha basat en la mentida i la desinformació. «L’art de la guerra es basa en l’engany», va escriure el mestre Sun-Tzu fa més de 2.500 anys. No sabem si Putin és un seguidor del cèlebre estrateg xinès, però la barra amb què va mentir abans de la invasió d’Ucraïna (desemmascarat només pels satèl·lits nord-americans) indica que la mentida descarnada constitueix un ingredient deliberat de la seva concepció de la política. Totes les guerres han incorporat la propaganda al seu arsenal militar, però les actuals, les que anomenem guerres híbrides, han fet de l’espai informatiu i cibernètic un camp de batalla cada cop més determinant. «El que distingeix la guerra convencional de l’híbrida és la simultaneïtat de batalles que es lliuren per terra, mar, aire i en l’espai informatiu», va declarar el general Valeri Gerasimov, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit rus, el 2019. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Rússia compta amb una llarga tradició de desinformació que es remunta a abans del període revolucionari i que va arribar al seu zenit en el desplegament del relat estalinista que buscava legitimar l’extermini d’una part de la població russa. En el cas de la guerra d’Ucraïna, aquest relat alternatiu ha estat ple d’informacions falses, vídeos de falsa bandera i matusseres tergiversacions històriques destinades a justificar la invasió. Entre altres, el suposat genocidi de la població russòfona del Donbass, el caràcter suposadament feixista d’una «junta» que governaria Ucraïna, i les ‘fake news’ sobre el risc militar i fins i tot nuclear que suposa per a Moscou el president Volodímir Zelenski. Tot això acompanyat amb una fèrria censura interior, amb la intenció de mobilitzar el nacionalisme rus, dividir Europa i proporcionar arguments als aliats potencials de dividir Europa.

L’alarma de la UE es basa en antecedents coneguts per tothom. La ingerència de Rússia en la campanya electoral que va donar la victòria a Donald Trump, la seva intervenció a favor dels partidaris del Brexit i l’intent d’atraure l’extrema dreta europea, grups d’extrema esquerra i moviments secessionistes. La grollera campanya de manipulació informativa que ha acompanyat la invasió d’Ucraïna constitueix un pas més en aquesta tradició que ja va conduir la Comissió Europea, el 2018, a presentar un pla per protegir les eleccions europees d’aquell any. Amb la guerra d’Ucraïna, la UE ha anat més lluny, no com una manera de condicionar el relat que s’han de formar lliurement els ciutadans de la Unió, ni de coartar la seva llibertat d’expressió –i aquesta seria la línia vermella que no s’ha de traspassar–, sinó com la recerca d’instruments per no quedar passivament exposats a una manipulació matussera per part d’una potència estrangera obertament hostil.