Europa i la credibilitat dels EUA

Ben entrat el segon mandat de Trump, la menció de Bannon a la destrucció d’un antic règim sona menys com una provocació i més com una declaració d’intencions. Malgrat la relació canviant entre Bannon i el president nord-americà, la lògica autoritària i disruptiva que ell va formular s’ha anat fent cada cop més visible en l’evolució de la política dels Estats Units.

Aquest procés també té efectes directes sobre una política exterior nord-americana marcada pel desmantellament d’acords bilaterals i multilaterals en favor d’arranjaments unilaterals i la inquietud creixent que això genera entre els socis dels Estats Units, especialment a Europa. Tot i que l’auge de la política reaccionària és un fenomen global, la regressió democràtica d’un país amb el pes estructural dels Estats Units té conseqüències clarament desproporcionades. Si aquesta trajectòria es consolida, corre el risc d’accelerar dinàmiques similars en altres indrets, entre els quals Europa, on aquestes tendències ja han començat a arrelar.

Els Estats Units ja no compleixen les expectatives que el món occidental i liberal havia dipositat en ells com a pilar central de l’ordre democràtic liberal, encara que aquestes expectatives segurament eren infundades o exagerades. Aquesta transformació està redefinint l’entorn estratègic global. A mesura que creix la incertesa sobre els compromisos nord-americans, els estats i les regions que continuen apostant per un ordre internacional basat en normes es veuen obligats a replantejar les seves aliances i a buscar socis més estables i previsibles.

En aquest context, els actors democràtics dins dels Estats Units conserven un paper clau a l’hora de frenar el deteriorament institucional. És probable que els seus esforços continuïn trobant complicitats a Europa. Tanmateix, si les tendències actuals persisteixen, Europa haurà d’adaptar-se a uns Estats Units més replegats sobre si mateixos, reajustant les seves aliances en un escenari global cada cop més fragmentat i volàtil.

Sigui quin sigui el camí que acabi prenent Washington, la Unió Europea té davant seu una necessitat urgent: abordar les seves pròpies vulnerabilitats estructurals mitjançant un aprofundiment de la unitat i un reforç de la sobirania. Si el retrocés democràtic als Estats Units s’intensifica, Europa podria veure’s abocada a assumir un paper més central en la defensa dels valors democràtics a escala global. El buit geopolític deixat per uns Estats Units en retirada obre aquesta possibilitat, sempre que Europa estigui disposada a reduir dependències històriques, actuar amb coherència estratègica i esdevenir un bastió per a les forces prodemocràtiques arreu del món.

Per convertir el potencial en capacitat real, calen ajustos estructurals profunds. La reindustrialització i la revitalització del sector primari són essencials per reduir la dependència de cadenes de subministrament externes. Igualment crucial és el desenvolupament d’una estratègia energètica autònoma basada en fonts renovables. En paral·lel, cal avançar cap a un sistema europeu de defensa coordinat que permetria un ús més eficient dels recursos i reduiria la dependència d’actors externs.

A mesura que els Estats Units es tornen més introspectius i autoritaris, Europa es troba davant d’un moment estratègic decisiu. L’erosió del paper nord-americà dins de l’ordre democràtic internacional no genera automàticament un relleu, però sí que obre un espai. Que la Unió Europea pugui ocupar un paper més central dependrà de la seva voluntat d’actuar col·lectivament, invertir en les seves pròpies capacitats i articular una visió coherent del seu lloc al món. No es tracta només de geopolítica, sinó d’una qüestió de responsabilitat política. Si els Estats Units deixen de defensar l’ordre democràtic, la pregunta ja no és si Europa hauria d’actuar, sinó si es pot permetre no fer-ho.