Editorial

Tancar judicialment el procés

L’aplicació incompleta de l’amnistia prolonga una situació excepcional difícilment sostenible en el temps

2
Es llegeix en minuts
Tancar judicialment el procés

El calendari judicial europeu ha afegit un nou retard a la ja dilatada gestió de les conseqüències penals del procés. La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials plantejades, entre d’altres, per l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes, estava inicialment prevista per al maig però no es coneixerà fins al juny, segons diuen fonts jurídiques solvents. Un retard que, encara que de manera aparent és de naturalesa estrictament tècnica, té efectes judicials rellevants, ja que condiciona la capacitat dels tribunals espanyols per avançar en la resolució dels recursos pendents i prolonga una situació d’interinitat jurídica –i política– que s’arrossega des que es va aprovar la llei d’amnistia.

Perquè les implicacions sobre l’aplicació d’aquesta llei són directes. El Tribunal Constitucional ha optat per posposar la resolució dels recursos d’empara presentats per diversos dirigents independentistes fins que el TJUE aclareixi els dubtes sobre la compatibilitat de l’amnistia amb el dret de la Unió, en particular pel que fa al delicte de malversació. Una falta de pronunciament que permet mantenir interpretacions restrictives respecte a l’abast de l’amnistia i que té conseqüències concretes i afecten els drets polítics dels que es troben afectats per aquests procediments.

En particular, però no només, per als que van liderar el procés i molt especialment per als que encara avui dia continuen sent els màxims dirigents d’ERC i de Junts per Catalunya, per les conseqüències individuals i col·lectives que se’n deriven. Oriol Junqueras continua inhabilitat, al no haver-se aplicat de manera íntegra l’amnistia en relació amb la malversació de la qual se l’acusa, cosa que li impedeix exercir el dret de sufragi passiu i presentar-se a eleccions. Per la seva banda, Carles Puigdemont, que no ha sigut jutjat, segueix subjecte a mesures cautelars que limiten igualment la seva capacitat per presentar-se amb normalitat a processos electorals a Espanya, tot i que ell sí que pot exercir el dret de sufragi passiu. Els dos casos il·lustren la disfunció institucional que suposa que líders polítics plenament actius estiguin sotmesos a restriccions derivades de procediments penals la resolució dels quals es troba en suspens.

Tancar judicialment el cicle obert pel procés té efectes que transcendeixen l’estrictament jurídic. La llei d’amnistia es va concebre per acabar amb unes responsabilitats penals que, políticament, en gran mesura, ja havien quedat absorbides per la mateixa dinàmica política. No obstant, la seva aplicació incompleta o diferida no només desdibuixa aquest propòsit, sinó que prolonga una situació d’excepcionalitat difícilment sostenible en el temps. Per això, la decisió del TJUE, juntament amb la posterior actuació del Tribunal Suprem en l’execució del que es resolgui, no s’hauria de demorar més, ja que en depèn que pugui restablir-se la plena efectivitat de la norma i, amb això, fer possible que la realitat jurídica s’alineï de manera definitiva amb la política, i permetre donar conclusió també als tribunals a un procés que, per altres vies, ja ha sigut encarrilat.