La pau com a prerequisit per a la salut

No ens referim sols a les conseqüències directes de les accions bèl·liques, sinó a l’impacte que la violència i la guerra tenen sobre els projectes de vida de la gent. La guerra, horrorosa per la injustícia que comporta, desarticula el conjunt de tota la societat i del teixit social. L’impacte de les accions militars no sols afecten als membres de les forces armades combatents en els fronts. Esta demostrat que en els conflictes bèl·lics ocorreguts durant la darrera dècada, més d’un 90% de les víctimes corresponen a la població civil. Es pot afirmar que el front de guerra és "més segur" que la rereguarda. Fins i tot, quan arribi el cessament de les hostilitats armades i la fi de la violència física, les seves conseqüències, no sols en vides humanes i econòmiques, sinó també, entre d’altres, en termes de salut, no s’hauran acabat, sinó que continuaran de forma més silent però contundent. Cessament d’hostilitats i pau no son equivalents. Es tardarà anys, en les millors circumstàncies. Les conseqüències i el dia a dia de la “no pau” poden ser i són de fet, tan greus, dures i injustes com les de la guerra activa.

En salut pública parlem dels determinants socials de la salut, i els definim com “el conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l'estat de salut dels individus o poblacions” i, entre d’altres, cal considerar els ingressos econòmics, la educació, l’habitatge, el treball i l’atur, el medi ambient, l’accés a l’aigua potable o l’alimentació, a més dels serveis sanitaris. Depèn de com es comportin aquests determinants la nostra salut serà millor o pitjor. És evident que si no hi ha pau, en una situació de guerra, aquests determinants se’n veuran altament ressentits i això repercutirà en un pitjor estat de salut. A més, situacions d’injustícia, indignitat, desigualtat o opressió empitjoraran la situació.

Guerra significa, ja ho hem dit, a més de morts, ferits i destruccions, desestructuracions familiars, invalideses i afectacions cròniques degudes a les lesions, malalties mentals i alteracions psíquiques, migracions forçades, destrucció d’habitatges, industries i infraestructures, desarticulació dels serveis i, entre ells, els sanitaris, els educatius i els d’assistència social, alteracions en la producció i distribució dels aliments, alteracions de l’entorn, de la potabilitat de l’aigua de consum i atmosfèriques, descontrol de malalties cròniques, increment de les addiccions, especialment a alcohol i drogues, epidèmies per afectació de les infraestructures de salubritat i, en resum, increment de les desigualtats i les inequitats. La manca de la pau implica manca de salut. 

La guerra ha arribat a Europa de nou. Ucraïna està sent atacada durament per Rússia. Els mitjans de comunicació en parlen i ofereixen imatges constantment. La gent en parla pel carrer. Allò que mai hauríem volgut tornar a veure, ho tornem a veure. I això passa en un país que ja està en una situació de guerra encoberta des de 2014.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Afegim el fet, oblidat per les explosions i els míssils, que Ucraïna, com la resta del mon, encara està en mig d’una pandèmia: la covid. I no en les millors condicions. Ucraïna te un dels nivells d’incidència de la infecció més alts (616,58/100.000), amb més de 5 milions de positius acumulats i uns nivells de vacunació dels més baixos: 36,75%. Mala peça al taler. Qui se’n recordarà de la covid quan cauen les bombes? Però el virus continuarà el seu camí empitjorant la situació de la salut a aquell país.

Cal aturar la guerra quan abans. Un element positiu que jugà i jugarà al seu favor: la dignitat: que també és una de les característiques de la pau i de la salut.