8 de març, la lluita per un món millor

És impossible desvincular aquest Dia Internacional de la Dona de la guerra a Ucraïna. Impossible tancar els ulls davant el drama humanitari i no reconèixer les amenaces que venen de la Rússia de Putin, també per a les reivindicacions feministes. Avui, els drets tan llargament lluitats han de ser defensats amb forces redoblades. Cap assoliment s’ha de donar per segur i encara queda molt camí per recórrer. La violència masclista, la precarització, la càrrega mental, les dificultats per ocupar posicions de poder i la lluita constant contra uns estereotips de gènere que pretenen limitar el creixement personal i professional de les dones són reptes inqüestionablement compartits per la totalitat de l’agenda feminista, més enllà de les discrepàncies internes del moviment. Una desigualtat que no només llasta la meitat de la població, sinó que resta creativitat, ambició i capacitat al conjunt de la societat. 

El 53% de les persones aturades a Espanya són dones. Tot i que la bretxa salarial s’ha retallat lleument, els homes continuen guanyant més que les dones. A Catalunya, un 20,6% més. El sostre de vidre continua limitant les carreres professionals, les dones amb prou feines ocupen entre el 12% i el 18% dels càrrecs directius empresarials. Segons dades de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, les dones dediquen el doble de temps que els homes a activitats no remunerades, cosa que suposa el 67% de la producció no remunerada a Espanya. Si es formalitzés, equivaldria a més de 977.000 llocs de treball anuals a jornada completa. La desigualtat s’estén a tots els àmbits. Des de les instal·lacions esportives a la investigació científica o a les universitats. 

Si mirem el conjunt d’Europa, el rostre de la pobresa és femení. Un informe apunta que les dones es veuen més afectades que els homes per la pobresa i el risc d’exclusió social i que, des del 2017, la bretxa de gènere en la pobresa ha augmentat en 21 estats membres. Des de l’inici de la pandèmia, la taxa d’ocupació de les dones ha disminuït de forma acusada i també s’ha reduït la intensitat de mà d’obra. La vulnerabilitat ha augmentat. Urgeix incorporar la perspectiva de gènere en tots els nivells de procés pressupostari de la UE per reduir les desigualtats. Davant tants sostres que trencar, la crispació, la polarització i el desacord ha fet efecte en un moviment que, tot i que històricament ha acollit múltiples discrepàncies en el seu si, avui té dificultats per mostrar unitat. Aquest 8-M les manifestacions feministes es desdoblaran en bona part de la geografia espanyola. Les diferents postures sobre l’abolició de la prostitució i la ‘llei trans’ han exacerbat el debat fins a dificultar l’entesa. Però més enllà de les diferències, són molts més, i de més pes, els punts que haurien de ser de confluència. 

El feminisme és imprescindible per construir una societat més justa i més solidària. Els deures són molts, endinsar-se en la diferència o apostar per visions reduccionistes només ho fa més feble, més incapaç. Una pèrdua que el conjunt de la societat no es pot permetre. El 8-M també és la lluita per un món millor.

Sense igualtat no hi ha futur, com recorda el cartell que embolica l’edició en paper d’aquest dimarts d’EL PERIÓDICO. Una edició en la qual la redacció s’ha proposat evitar en els titulars l’ús del masculí genèric (però també el del femení genèric) per afavorir en canvi fórmules de llenguatge inclusiu. En resposta a la campanya ‘Provoquem la reflexió el 8-M: Un dia en femení’, hem assumit aquesta crida a la reflexió avançant en una via que pot i ha de tenir continuïtat, acompanyant, a mesura que qualli en l’ús real i general d’una llengua, un procés viu de canvi que ja ha deixat enrere expressions que reflectien una visió del món ja superada.