Guerra i opinió pública Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ni russofòbia, ni russofília

L’alarma generada per Putin no ha d’alimentar prejudicis cap al poble rus, com si aquest fos el responsable de la barbàrie que s’abat sobre Ucraïna

3
Es llegeix en minuts
Ni russofòbia, ni russofília

EFE / YURI KOCHETKOV

Totes les guerres causen víctimes més enllà del camp de batalla. A mesura que s’allarguen i mostren el seu devastador efecte sobre la població civis, l’opinió pública sol reaccionar de manera binària, a favor o en contra dels pobles concernits, com si aquests tinguessin la responsabilitat de les morts provocades pels exèrcits. El resultat sol traduir-se en fílies i fòbies que simplifiquen les causes del conflicte i creen les condicions perquè sorgeixin brots racistes tan injustos com perillosos. Ja han aparegut els primers símptomes d’aquesta deriva al voltant de la guerra d’Ucraïna, que han de ser combatuts pels poders públics i els mitjans de comunicació. Les barbaritats comeses per l’Exèrcit rus en diverses poblacions ucraïneses, les imatges de barris civils destrossats per les bombes, les dificultats que aquestes tropes posen a l’evacuació dels civils i l’amenaçadora determinació de Vladímir Putin a utilitzar tots els mitjans al seu abast per ocupar un país sobirà han creat una alarma lògica en l’opinió pública mundial. No obstant, aquesta alarma no ha d’alimentar prejudicis cap al poble rus, com si aquest fos el responsable de la barbàrie que s’abat sobre Ucraïna. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les manifestacions d’estigmatització dels russos, i de tot el que és rus, que hi ha hagut a diversos països europeus constitueixen una alarma que s’ha de combatre des de la societat i els poders públics. Posant en relleu l’oposició a la guerra de Putin manifestada per molts ciutadans russos –a costa del seu empresonament–, i entre les comunitats de migrants russos. A Espanya, i a Catalunya també, alguns dels russos que viuen entre nosaltres han participat en accions solidàries amb Ucraïna que constitueixen la millor resposta a la barbàrie desencadenada per Putin.

Tan absurdes i pernicioses són les mostres de russofòbia com els trets de russofília que nien en algunes actituds polítiques de l’extrema esquerra espanyola, basades en estereotips que van quallar en l’opinió pública europea al voltant del paper determinant que l’Exèrcit Roig va jugar en la derrota del nazisme. No és fàcil, certament, acceptar que un mateix exèrcit hagi passat d’alliberador a ocupant o de lluitar contra el feixisme a fer-ho contra un poble sobirà, a les ordres d’un dictador cada cop més aïllat i autista.

No es tracta d’impedir el debat sobre l’agressió russa, els seus antecedents complexos i la millor manera de fer-hi front. I encara menys de retallar la llibertat d’expressió en nom de la guerra. Fer-ho suposaria competir amb els mètodes de Putin, que empresona els manifestants, tanca els mitjans independents i veu un enemic de la pàtria en qualsevol ciutadà que no combrega amb els seus mètodes. No obstant, en algunes de les reticències que s’han manifestat a Espanya contra l’enviament d’armes a l’Exèrcit ucraïnès nia la idea que un agressor rus mereix un tracte diferent del que van merèixer, posem per cas, els Estats Units durant la guerra del Vietnam. L’afany de mantenir el ‘no a la guerra’ dels temps de la guerra de l’Iraq, sense assenyalar Putin, és significatiu. Els russos no són responsables del que passa a Ucraïna, però l’actuació de Vladímir Putin ha de ser tractada amb la mateixa determinació que va merèixer l’actuació de qualsevol invasor. Putin no és hereu dels russos que van defensar Stalingrad. És un producte de l’estalinisme que va massacrar milions de russos i que ha creat un règim despòtic, contrari a la democràcia i la sobirania dels pobles.