«Occident ha sigut massa complaent amb Putin»

Es van conèixer, quan tots dos eren violinistes, al Teatre Bolxoi de Moscou. «Ella mai em deia bon dia perquè sempre estava absorta en les seves cavil·lacions», recorda Guerassim. Ella, entre rialles, completa la història: «Llavors va decidir que s’havia de casar amb mi perquè li digués bon dia cada matí». Quan ja havien format una família amb dues filles de quatre i vuit anys, van sortir de la capital russa l’endemà del cop d’Estat fallit contra Mikhaïl Gorbatxov l’any 1991 per venir a viure Espanya.

A ell l’ha sorprès moltíssim com ha evolucionat la situació. A ella, no. «Quan es va annexionar Crimea el 2015 –diu Ala–, vaig dir que Putin era una barreja explosiva entre Stalin i Hitler i em van titllar d’exagerada». «Però allò li va sortir gratis, no va tenir cap repercussió més enllà d’unes sancions que no el van fer reconsiderar res», expressa la violinista, que afegeix: «Occident ha sigut massa permissiu amb Putin i, si amb Crimea haguessin actuat de manera contundent, ara no hauria passat això». «Mekel ha sigut sempre la serventa de Putin», considera, i l’ajuda que presta Occident no és suficient, amb les sancions no n’hi ha prou.

Impacte per la desintegració de l’URSS

Guerassim, que és rus, explica com li va impactar la desintegració de l’URSS. «Però a poc a poc m’hi vaig anar acostumant fins que vaig considerar totes les exrepúbliques com a països sobirans», recorda. El director d’orquestra, que ara imparteix classes en una universitat colombiana, considera que, si en algun moment Rússia anava pel camí de ser una democràcia plena, va ser a la dècada dels 90. «Rússia ha retrocedit molts anys en pocs dies», assegura, i afegeix que l’obsessió de Putin és reprendre el concepte d’«imperi rus». «Sento dolor i vergonya pel meu país», afirma, contundent.

Notícies relacionades

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ala enalteix el valor dels seus compatriotes ucraïnesos. «La meva família m’explica que bombardegen escoles i hospitals», assegura: «Són herois, són patriotes». Cada vegada que parla amb ells per telèfon a Kíev i sent les sirenes antiaèries, l’han de consolar a ella, diu. «Putin és un malalt mental i estar en mans d’un boig és molt perillós», sentencia, sense atrevir-se a pronosticar cap a on derivaran els esdeveniments. L’ucraïnès és molt pacífic fins que l’ataquen, assegura la violinista. «Llavors ens convertim en lleons, en patriotes.»

A l’acabar l’acolorada conversa interpreten ‘Romance’, de Glière, i la bonica peça dilueix la tensió de les reflexions sobre la guerra i la mort. Ell, rus, al piano; ella, ucraïnesa, al violí.