Anàlisi

Futbol en vers

Jordi Cotrina

L’escriptor, poeta i cineasta italià Pier Paolo Pasolini, que dissabte hauria fet 100 anys, afirmava que el futbol, amb les seves infinites possibilitats de combinació, pot ser analitzat com un sistema de signes; és a dir, com un llenguatge. En aquesta analogia pasoliniana, un partit de futbol constitueix un discurs dramàtic en què els actors s’expressen o bé en prosa (el que passa la majoria de vegades) o bé en vers. Aquells rars moments de poesia, de genuïna «invenció» al marge de la sintaxi organitzada i codificada, són, deia l’intel·lectual bolonyès, els que eleven el llenguatge futbolístic, li donen vida i, finalment, desperten la fascinació dels espectadors.

Notícies relacionades

Al cim dels moments poètics que pot oferir un partit de futbol, Pasolini situava el gol – «és fulguració, estupor, irreversibilitat, com la mateixa paraula poètica» – i el regat. Per això Lionel Messi ha sigut durant tants anys el millor poeta de la Lliga. En la seva absència, corresponia a altres inventar els versos que havien d’alimentar espiritualment l’afligida parròquia blaugrana. Doncs bé, després de llargs mesos d’escriure els partits amb una prosa tosca, funcionarial i fins i tot depriment, podem dir que el FC Barcelona, amb el magisteri de Xavi Hernández, ha començat a trobar una nova veu poètica, potser no tan rotunda i hegemònica com la que va tenir en el passat, però sens dubte emocionant.

Més enllà dels gols i les victòries, gestos tècnics com el túnel de Pedri a Balenciaga (aquest poema sublim) només poden florir i prodigar-se en un context de confiança i alegria. «Només es juga bé quan s’està de bon humor», va sentenciar Pasolini en una entrevista concedida al ‘Guerin Sportivo’ el 1975. Els enemics de la felicitat i la bellesa ens diuen ara que el Barça ha de contenir l’entusiasme perquè no ha guanyat res. Discrepo. Tal com estan les coses al món, em sembla una mesquinesa restar valor a qualsevol possible font d’alegria, per petita que sigui. Més poesia és justament el que necessitem.

Temes:

Pedri Barça

Inicia sessió 0 Comentaris

Plorar de pena

Les incògnites del 12M