L’alegria de Dan Peralbo i el Comboi

Quan Dan Peralbo i el Comboi van publicar el 2024 el seu primer elapé, pensaven que la presentació del disc a Barcelona es faria a la sala Heliogàbal o a la Vol. "Dues-centes persones, no més. Aquest era el nivell que crèiem que ens corresponia". Els seus productors, Joan Delgado i Aleix Turon, els van convèncer d’intentar-ho a La [2] d’Apolo. Poc abans del concert, la demanda d’entrades els va obligar a passar a la sala important. I van omplir. A l’hora d’abordar el segon àlbum, el grup va sentir "una pressió que amb el primer no havia existit". Les expectatives havien crescut, però ells semblen haver-ho gestionat la mar de bé : Quin goig (Montgrí) sona fresc i estimulant com una barra lliure de begudes hipertòniques.Quan Dan Peralbo i el Comboi van publicar el 2024 el seu primer elapé, pensaven que la presentació del disc a Barcelona es faria a la sala Heliogàbal o a la Vol. "200 persones, no més. Aquest era el nivell que crèiem que ens corresponia". Els seus productors, Joan Delgado i Aleix Turon (membres de Cala Vento i capos del segell discogràfic Montgrí), els van convèncer d’intentar-ho a La [2] de Apolo. Es van quedar curts. Poc abans de la data del concert, la demanda d’entrades els va obligar a passar a la sala gran. I van omplir. No és estrany, doncs, que a l’hora d’abordar el segon àlbum el grup sentís "una pressió que amb el primer no havia existit". Les expectatives havien crescut, però ells semblen haver-ho gestionat la mar de bé: ‘Quin goig’ (Montgri) sona fresc i estimulant com una barra lliure de begudes hipertòniques.

No hi ha grans canvis respecte a aquell primer elapé homònim. Dan Peralbo, Albert Ret Rams, Pol Villegas i Aleix Jimmy Vilarrasa continuen bevent de la new wave més enèrgica i festiva i del rock’n’roll dels noranta de grups com els Strokes i els Libertines, tot i que entre la contundència del conjunt treuen esclats melòdics de pop assolellat. "Volíem repetir la fórmula per demostrar que això del primer disc no va ser una casualitat, que el grup té un so, una idea –explica Peralbo–. Potser algunes coses poden semblar més pop perquè aquesta vegada hem fet l’exercici de pensar quin lloc ocupa cada instrument, com sonen les guitarres... A més, sempre ens ha fet molta mandra ser els típics rockers guais. Volem allunyar-nos d’això".No hi ha grans canvis respecte a aquell primer elapé homònim. Dan Peralbo, Albert ‘Ret’ Rams, Pol Villegas i Aleix ‘Jimmy’ Vilarrasa continuen bevent de la ‘new wave’ més enèrgica i festiva i del rock’n’roll dels noranta de grups com els Strokes i els Libertines (també d’Els Pets), tot i que entre la contundència del conjunt treuen esclats melòdics de pop assolellat (té bastant sentit que en el vídeo de la formidable ‘Els amics’ aparegui un àlbum dels Lemon Twigs). "Volíem repetir la fórmula per demostrar que això del primer disc no va ser una casualitat, que el grup té un so, una idea –explica Dan–. Potser algunes coses poden semblar més pop perquè aquesta vegada hem fet l’exercici de pensar quin lloc ocupa cada instrument, com sonen les guitarres... A més, sempre ens ha fet molta mandra ser els típics rockers ‘guais’. Ja saps: ‘som rockers, que guais somos [risas]. Volem allunyar-nos d’això".

Quin goig és una celebració; una invitació a convertir qualsevol moment en el pretext per a una festa memorable. "Les cançons m’han sortit sempre així, des de la passió, des de l’alegria, des de l’eufòria –afirma Peralbo–. Jo mai componc des de la tristesa. Pots fer cançons tristes sense estar tu fet pols. Un bitllet per tu, per exemple, parla d’una ruptura, però ho fa des de l’alegria".‘Quin goig’ és, per damunt de tot, una celebració; una invitació a convertir qualsevol moment, fins al més atziac, en el pretext per a una festa memorable. "Les cançons m’han sortit sempre així, des de la passió, des de l’alegria, des de l’eufòria –afirma Peralbo–. Jo mai componc des de la tristesa. Pots fer cançons tristes sense estar tu fet pols. ‘Un bitllet per tu’, per exemple, parla d’una ruptura, però ho fa des de l’alegria".

Si hi ha un assumpte que recorre les 11 cançons de l’àlbum, és l’exaltació de l’amistat. Això té molt a veure amb la història compartida que arrosseguen el Dan, el Jimmy i el Pol, amics d’infància de Torelló que van començar a tocar junts amb 12 anys. "Vam començar molt joves i ens vam acabar discutint –relata Peralbo–. Als 18 anys vaig marxar i vaig estar vivint fora [a Londres]. Quan vaig tornar a Catalunya, volia recuperar els meus amics i només se’m va acudir fer-ho a través de la música".Si hi ha un assumpte que recorre les 11 cançons de l’àlbum, és l’exaltació de l’amistat. I això té molt a veure amb la història compartida que arrosseguen Dan, Jimmy i Pol, amics d’infància de Torelló que van començar a tocar junts quan només tenien 12 anys. "Vam començar molt joves i ens vam acabar discutint –relata Peralbo–. Als 18 anys jo vaig marxar i vaig estar vivint fora [a Londres]. Quan vaig tornar a Catalunya, volia recuperar els meus amics i només se’m va acudir fer-ho a través de la música. Però ells ja estaven amb altres grups i tenien les seves vides, i això em va doldre. El projecte en solitari que vaig començar era només un esquer per captar-los, perquè el que volia era tocar amb els meus amics. Jo soc feliç tocant amb ells i crec que en aquest disc es nota".

Dues realitats

Notícies relacionades

Zurbarán debuta a Londres amb una gran retrospectiva

El grup finlandès Sanoma compra la històrica editorial Vicens Vives

El Dan viu entre Torelló i Barcelona i les seves cançons sorgeixen del xoc entre aquestes dues realitats: "La meva vida a Barcelona és molt caòtica i em passen mil coses, i quan vaig a Torelló prenc distància, reflexiono sobre el que em passa i llavors puc escriure". ¿No hi ha distraccions a Torelló? "No hi ha res –sentencia–. Torelló viu del passat, com tants pobles. Fa anys hi havia tres bars musicals i un gimnàs. Ara hi ha set gimnasos i zero bars musicals. Cada vegada hi ha menys llocs on la gent pot reunir-se, brindar, celebrar i fer coses junts".Dan viu avui dia entre Torelló i Barcelona i les seves cançons, diu, sorgeixen del xoc entre aquestes dues realitats: "La meva vida a Barcelona és molt caòtica i em passen mil coses, i quan vaig a Torelló prenc distància, reflexiono sobre el que em passa i llavors puc escriure". ¿No hi ha distraccions a Torelló? "A Torelló no hi ha res –sentència–. Torelló viu del passat, com tants pobles. Fa anys hi havia tres bars musicals i un gimnàs. Ara hi ha set gimnasos i zero bars musicals. Cada vegada hi ha menys llocs on la gent pot reunir-se, brindar, celebrar i fer coses junts. I així puja l’extrema dreta, perquè estem fent una societat cada vegada més individualista".

Les presentacions en directe de Quin goig prometen ser una ocasió excel·lent per ajuntar-se i celebrar. La primera data serà avui a l’Strenes de Girona. Seguiran l’Embassa’t de Sabadell, el Festival Ítaca de l’Estartit, el Vida de Vilanova i la Geltrú i el Festival Cruïlla. Hi haurà també festes majors i concerts en sales. "Els engranatges encaixen i el Comboi es posa en marxa".Les presentacions en directe de ‘Quin goig’ sí que prometen ser una ocasió excel·lent per ajuntar-se i celebrar. La primera data serà el divendres 1 de maig al festival Strenes de Girona. Seguiran aparicions a l’Embassa’t de Sabadell, el Festival Itaca de l’Estartit, el Vida de Vilanova i la Geltrú, el Cruïlla... I hi haurà també festes majors i concerts en sales. "Els engranatges encaixen i el Comboi es posa en marxa".