Institució cultural
El Parlament aprova la llei que atorga plena autonomia a la Filmoteca de Catalunya
Amb la nova norma, l’entitat s’emancipa de l’ICEC, al qual estava adscrita des del 2001, i adquireix la categoria d’"equipament nacional"
Després de gairebé 15 anys sense aprovar ni una sola llei de l’àmbit cultural, el Parlament de Catalunya ha donat finalment llum verda al projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, una norma que, entre altres coses, atorga a l’entitat la categoria d’equipament nacional amb plena autonomia i personalitat jurídica, emancipant-la de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), al qual estava adscrita des del 2001. "Avui és un gran dia per a la cultura del nostre país", ha assegurat la consellera de Cultura, Sònia Hernández, al·ludint tant a la rellevància del text aprovat com al fet extraordinari que resulta el debat d’una llei cultural a la cambra catalana.
En aquest sentit, Hernández ha assenyalat que la llei de la Filmoteca ha de suposar "un primer pas" per renovar un marc legal que està "desactualitzat", perquè l’ecosistema cultural català ha experimentat molts canvis importants en els últims 15 anys. Actualment, hi ha dos altres projectes legislatius de l’àmbit de la cultura —la llei del patrimoni cultural immaterial i la llei de drets culturals— en fase de tramitació parlamentària i la consellera s’ha mostrat "convençuda" que arribaran a bon port abans que acabi la legislatura.
L’adjectiu "nacional"
La llei de la Filmoteca ha tirat endavant amb el suport de tots els grups llevat del PP, que s’ha abstingut, i Vox, que hi ha votat en contra. La principal objecció plantejada per tots dos partits tenia a veure amb la presència de l’adjectiu "nacional" en el nom oficial del nou organisme, una denominació que, a parer seu, introdueix "una càrrega política identitària" en línia amb "el relat separatista" —són paraules del ponent del PP, Pau Ferran—. En una compareixença posterior davant la premsa, la consellera Hernández ha recordat que "tots els equipaments de país que són capçaleres dels diferents àmbits de la cultura són "nacionals"" —ho són, per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya—.
La titular de Cultura ha destacat que la nova llei, de caràcter molt tècnic, neix amb un doble objectiu: "el primer, finalista, és la protecció, conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic català; el segon, operatiu, és dotar la Filmoteca de les eines necessàries perquè pugui dur a terme aquesta missió". Hernández ha apuntat que entre les prioritats del departament que dirigeix figuren reforçar el sector audiovisual català "com a element dinamitzador" de la cultura i l’economia i fer valdre el patrimoni cultural. "El cinema no és només entreteniment, sinó que també és memòria col·lectiva i imaginari compartit", ha assegurat. "Conservar tot aquest llegat ens ajuda a entendre qui som i a explicar-nos al món".
La Filmoteca de Catalunya va ser creada el 1981 —fins aleshores era una mera subdelegació de la Filmoteca Espanyola— i, després de ser gestionada a través de diversos organismes, el 2001 va passar a dependre de l’Institut Català de les Indústries Culturals —l’actual ICEC—. Entre el 2012 i el 2013, la institució va fer un salt important amb l’obertura de les seves dues seus: al barri del Raval es van instal·lar les sales de projecció, els espais expositius i la Biblioteca del Cinema, i al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, es va posar en marxa el centre de conservació i restauració.
Un nou sistema audiovisual
Notícies relacionadesA la sessió del Parlament també hi ha assistit Pablo La Parra, que el 2024 va agafar el relleu d’Esteve Riambau en la direcció de la Filmoteca. La Parra ha afirmat que l’aprovació de la llei "suposa el canvi normatiu més important" en la història de l’entitat, a la qual reconeix "com un dels pilars de la cultura del país". "Estem construint un sistema audiovisual català que no només fomenta la nova producció, sinó que té consciència patrimonial, que identifica i protegeix la diversitat del nostre patrimoni cinematogràfic", ha declarat, abans de sentenciar: "Un país sense patrimoni cinematogràfic és un país amnèsic".
Amb la nova llei, l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya es configura com una entitat de dret públic el màxim òrgan de govern de la qual serà un consell de direcció presidit pel conseller de Cultura i amb 11 vocals designats entre altres departaments i representants del sector. Comptarà, a més, amb una direcció i una gerència que s’escolliran mitjançant concursos públics. L’actual director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo La Parra, passarà a dirigir l’institut fins que finalitzi el seu contracte i el personal laboral ja existent s’integrarà en la nova entitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La Generalitat posa límit a la recollida de llentiscle i bruc amb una nova llei
- INCLOU ESPANYA Uber permetrà llogar vaixells als països del Mediterrani a partir del juny
- 20 dies com a màxim El Parlament envia al Congrés la proposta de reforma de la llei d’eutanàsia per escurçar els recursos
- El dijous 14 de maig a les 19h El Periódico et convida a participar en un nou #afterwork amb Juan Francisco Pérez Llorca
- Al barri de Lloreda Els Mossos detenen a Badalona un home després de robar a la mateixa benzinera cinc vegades en dues setmanes
