El Parlament aprova la llei que dona plena autonomia ala Filmoteca

Després de gairebé 15 anys sense aprovar una sola llei de l’àmbit cultural, el Parlament de Catalunya va donar ahir per fi llum verda al projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, una norma que, entre d’altres coses, atorga a l’entitat la categoria d’equipament nacional amb plena autonomia i personalitat jurídica, emancipant-la de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), al qual estava adscrita des del 2001. "Avui és un gran dia per a la cultura del nostre país", va assegurar la consellera de Cultura, Sònia Hernández, al·ludint tant a la rellevància del text com a l’extraordinari que resulta el debat d’una llei cultural a la Cambra catalana.

En aquest sentit, Hernández va assenyalar que la llei de la Filmoteca ha de suposar "un primer pas" per renovar un marc legal que està "desactualitzat", perquè l’ecosistema cultural català ha experimentat molts i importants canvis en els últims 15 anys. En l’actualitat hi ha dos projectes legislatius més de l’àmbit de la cultura –la llei de patrimoni cultural i material i la llei de drets culturals– en fase de tramitació parlamentària i la consellera es va mostrar convençuda que arribaran a bon port abans del final de la legislatura.

L’adjectiu ‘nacional’

Notícies relacionades

Ginestà: “Hi ha vegades que ens empassem gripaus per tirar endavant, però alguns s’empassen rinoceronts”

‘El diablo viste de Prada 2’: diccionari de la seqüela més esperada sobre el món de la moda, de la A d’Andy Sachs, a la C de Cerúleo i la M de Miranda

La llei de la Filmoteca va tirar endavant amb el recolzament de tots els grups tret del PP i Vox, que van criticar la presència de l’adjectiu nacional en el nom oficial del nou organisme. En una posterior compareixença amb la premsa, Hernández va recordar que "tots els equipaments de país que són capçaleres dels diferents àmbits de la cultura són nacionals".

La consellera va destacar la importància que té per al país la protecció, la conservació i la difusió del seu patrimoni cinematogràfic: "El cine no és només entreteniment, sinó que també és memòria col·lectiva i imaginari compartit".