Economia de l’atenció Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Homo distractus’

La multitasca s’ha convertit en la nova normalitat, però això no significa que sigui inofensiva. Molt al contrari. Els experts no paren de repetir que el nostre cervell no està preparat per portar diversos processos cognitius alhora

3
Es llegeix en minuts
‘Homo distractus’

Tothom qui desenvolupa la seva feina connectat a internet sap de primera mà com de difícil pot resultar concentrar-se en una única tasca. Diàriament ens trobem en l’epicentre d’un bombardeig constant de trucades, correus, missatges i notificacions que envaeixen els nostres dispositius. La multitasca s’ha convertit en la nova normalitat, però això no significa que sigui inofensiva. Molt al contrari. Els experts no paren de repetir que el nostre cervell no està preparat per portar diversos processos cognitius alhora. Per molta facilitat que tinguem fent mil coses alhora, la fluïdesa i facilitat de l’esmentat procés és una mera il·lusió. A la pràctica és com si estiguéssim pressionant constantment la tecla F5 per refrescar el nostre disc dur, reconfigurant el sistema per tornar-lo al punt d’interrupció. Pot semblar que som capaços de reprendre les coses exactament on les vam deixar, tot i que rares vegades passa així. Com explica la professora Sophie Leroy, al passar d’una tasca a l’altra, l’atenció de la persona no s’engrana immediatament. Durant un temps, l’atenció continua vinculada a la tasca original, cosa que redueix de manera considerable el rendiment. És a dir, el teu focus no es transvasa automàticament cada vegada que saltes del ‘mail’ a una videoconferència o del telèfon al Whatsapp, sinó que es manté dividit durant una estona. La multitasca té residus de totes les coses amb les quals fem malabars alhora.

El ‘multitasking’ és una realitat en l’actual model organitzatiu de gran part de les feines. Però aquesta cultura digital de l’immediat també traspassa la nostra vida personal. A internet estan passant coses constantment i la nostra ment s’hi ha adaptat desenvolupant certa intolerància a la falta de novetat i a l’absència d’estímuls. La por de quedar-se fora del que està passant (cosa que els anglosaxons denominen FOMO) i el pànic a l’avorriment ens estan fent entrar en un estat d’atenció efímera amb infinitat d’efectes secundaris. La primera i més evident: la falta de paciència i l’escurçament significatiu del llindar d’atenció en una única tasca.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

D’atenció superficial i les seves conseqüències en sap moltíssim Cal Newport, professor de Ciència Computacional a la Universitat de Georgetown i autor de ‘Céntrate’ (‘Deep work’, edicions Península). Newport ha dedicat gran part de les seves investigacions a analitzar les conseqüències d’aquest entorn d’atenció fragmentada i volàtil, la seva influència a l’hora d’erosionar la manera com pensem i el futur d’aquesta cultura de la connectivitat constant. La seva conclusió és descoratjadora. Si el cervell construeix la nostra manera de veure la vida en funció de les coses a les quals prestem atenció, molts estem vivint en un món esculpit pel nostre ‘inbox’, els ‘likes’ d’Instagram, el ‘feed’ de Twitter o l’última sèrie de Netflix.  

Notícies relacionades

L’antídot que proposa Newport passa per trencar aquesta tendència tan interioritzada a viure amb l’atenció fragmentada i reservar-nos moments d’atenció única dedicats a un treball profund, a una activitat en tasques cognitivament exigents sense distraccions. També la necessitat d’avorrir-se, una pràctica necessària per silenciar el soroll mental i trencar la nostra acomodació natural a la distracció, que a la pràctica pot fins i tot impedir que ens concentrem quan volem fer-ho. Aprendre a ubicar el focus en una única cosa és essencial per donar forma a noves idees, per produir un nivell superior i per esprémer fins a l’última gota nostra capacitat intel·lectual. Treballar amb profunditat és tot un repte, ja que, en la majoria dels casos, requereix desconnectar-se d’aquest ciberespai en el qual, constantment, hi passen coses. Un entorn que està dissenyat per conèixer-nos a partir de les nostres interaccions i que ha convertit la nostra atenció en un negoci. Per això la inactivitat no triga a desencadenar tot un arsenal de notificacions per tornar a guanyar-se el nostre favor. 

La nostra atenció no s’ha posat malalta. Ens l’han robat sense que ens n’adonéssim, mentre disfrutàvem de la comoditat de l’immediat, dels avantatges de la connectivitat i l’acceleració dels processos. La solució no és anar-se’n a viure a una cova, viure sense mòbil o donar de baixa internet. N’hi ha prou amb penjar, de tant en tant, el cartell de «no molesteu».