Abans del ‘No a la guerra’

Vaig mirar uns segons una d’aquestes imatges i vaig pensar en tot allò que hi ha abans d’un ‘No a la guerra’, que són anys de tensió i rivalitat. Vaig recordar al reporter Ryszard Kapuściński quan deia que «les guerres sempre comencen molt abans que se senti el primer tret, comencen amb un canvi del vocabulari en els mitjans». I jo hi afegiria, ara, «i a les xarxes socials». 

Notícies relacionades

MAPA | Aquestes són les zones que està bombardejant Rússia a Ucraïna

¿Hi ha risc d’una tercera guerra mundial pel conflicte entre Rússia i Ucraïna?

Per anar cap a una guerra abans s’ha de generar un rancor que ho justifiqui tot. I per encoratjar l’odi, a Ucraïna, a Rússia o aquí mateix, només s’ha de promoure la confrontació i fer de tot un motiu de disputa. Fins i tot dels mateixos drets humans, que es qüestionen i es neguen aquí també, i que sempre xoquen amb un model econòmic que anteposa els diners a les persones. No pensem mai que una guerra no ens pot tocar. La van viure els nostres avis i àvies, i les nostres mares i pares van créixer en la postguerra. No fa gaire d’aquella etapa.

Abans de qualsevol conflicte, les paraules es converteixen en armes. El vocabulari d’enemics, els cops al pit per la pàtria, la malvolença i el rancor des de les tripes, la violència justificada, l’atac als drets, la banalitat del mal... Tot suma. Aquests dies seguiran les frases del ‘No a la guerra’, però hi haurà qui la digui havent contribuït en el seu entorn, al seu poble, a la seva ciutat o al seu país a tot el contrari. Perquè amb els mitjans que aplaudim, amb cada tuit que escrivim, amb cada conversa que mantenim amb els nostres, afegim llenya al foc o contribuïm a apagar-lo. Altrament només creem persones sense consciència i sense empatia, dominades per impulsos. Per alguna cosa, la història sempre es repeteix.