¿Hi ha risc d’una tercera guerra mundial pel conflicte entre Rússia i Ucraïna?

«L’incident amb el suposat atac amb míssils ucraïnès en una granja polonesa prova només una cosa: deslliurant una guerra híbrida contra Rússia, Occident s’acosta a la guerra mundial», ha escrit l’expresident rus Dmitri Medvédev a Twitter. El temor d’una nova Gran Guerra ha augmentat per moments després que dues persones hagin mort per l’impacte d’un míssil que ha provocat una explosió a Polònia, a prop de la frontera amb Ucraïna.

Personalitats d’arreu del món i part de l’opinió pública temen que aquest sigui el destí fatal en el conflicte entre russos i ucraïnesos davant una nova escalada de les hostilitats. Tampoc han ajudat a calmar els ànims les declaracions del president rus, Vladímir Putin, que afirmava que està disposat a «utilitzar tots els mitjans» a la seva disposició, en una velada al·lusió a les armes nuclears, en funció de l’evolució de conflicte.

Legítima defensa

Un desenllaç tan indesitjat pot precipitar-se en el cas de demostrar-se que el míssil que ha caigut sobre Polònia sigui d’origen rus. En aquest cas, si es descarta l’accident com a causa de l’impacte fatal, es donarien les circumstàncies que recull l’article cinc del Tractat de l’Atlàntic Nord: atacar un dels aliats de l’OTAN suposa atacar tots els estats membre de l’organització. 

Si l’OTAN prova que el míssil que ha acabat amb la vida de dues persones a Polònia és d’origen rus, l’Aliança podria activar l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que estipula que un atac contra un dels aliats es considerarà un atac contra tots els aliats.

«Si aquest atac es produeix, cadascuna de les parts, en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva, reconegut per l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides, assistirà a la part o parts així atacades, adoptant seguidament, individualment i d’acord amb les altres parts, les mesures que cregui necessàries, fins i tot l’ús de la força armada, per restablir i mantenir la seguretat a la regió de l’Atlàntic Nord», diu l’esmentat article.

I la normativa de l’OTAN deixa clar que les mesures aplicades en cas de rebre l’atac es mantindran fins que «el Consell de Seguretat hagi pres les mesures necessàries per restablir i mantenir la pau i la seguretat internacionals».

Reunió d’urgència

Se sabrà més sobre això aquest mateix dimecres, quan es faci una reunió d’emergència de l’OTAN per avaluar el fatal episodi. En aquesta trobada s’abordarà si Rússia està darrere del llançament de míssils, un extrem al qual els Estats Units donen poca credibilitat de moment.

Notícies relacionades

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

I si no ha sigut Moscou, la següent incògnita a aclarir és qui n’és l’autor, llavors. Actualment s’estudien dues opcions: un error tècnic de l’Exèrcit ucraïnès o una acció intencionada de les forces prorusses, a les quals ja s’han atribuït atacs amb míssils en el passat. Les dues alternatives eximirien el Kremlin de la situació i, sense restar gravetat a l’existència de víctimes mortals, rebaixarien la tensió diplomàtica. 

Si, per contra, es confirmés que Rússia està darrere de l’atac, la majoria de veus internacionals consideren que la rèplica de l’OTAN hauria de ser «proporcional», però la realitat és que s’obriria un escenari de conseqüències incertes.