Lideratge polític Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les set vides de Pedro Sánchez
Malgrat el dèbil resultat a Castella i Lleó, el president del Govern sempre cau dempeus
Pedro Sánchez té més vides que un gat. Per la seva capacitat per sobreposar-se a les trompades; abans ja, quan els capitostos del PSOE van fer front comú contra ell, incloent-hi Zapatero, sens dubte el president més progressista que ha ocupat la Moncloa. I amb la vigent investidura, després del pacte amb Podem i ERC, davant l’assetjament d’una dreta que ha vist en aquesta majoria d’investidura la pitjor de les barroeries i el pretext per atacar sense treva.
Avui, quan al PP s’ha desencadenat una guerra civil, recordem que la crisi del PSOE va ser de tal magnitud que fins i tot es va arribar a nomenar una gestora per dirigir el partit. Això passava el setembre del 2016. Després, Pedro va dimitir, fins i tot de diputat, per negar-se a investir Rajoy. Però Pedro, contra tot l’aparell i les velles glòries del partit, va aconseguir l’impensable. Ressorgir com l’au fènix. El maig del 2018, només dos anys després, Pedro Sánchez era elevat a la presidència del Govern gràcies a una moció de censura.
El van donar per mort. I no, només estava de ‘parranda’. Va recuperar la secretaria general del PSOE el maig del 2017 i es va convertir en president del Govern 12 mesos més tard. ¡Com pot canviar tot en un tres i no res!
Entretots
Per això queda un món per a les eleccions, serien el novembre de 2023 si Sánchez no decideix –en comptes d’esgotar el mandat– avançar-les. Perquè la temptació sempre és allà, quan el vent bufa de cua. Sánchez torna a manar en les enquestes. I no és una conseqüència de la guerra civil de la dreta, aquesta només ha accentuat la tendència.
L’enquesta del Gesop per a EL PERIÓDICO deixa clar que, de la mateixa manera que el rotund triomf d’Ayuso a Madrid va catapultar Casado en els sondejos, la mateixa jugada a Castella i Lleó ha sigut un tret per la culata. El PP de Mañueco va obtenir un trist resultat. De fet, va perdre fins i tot unes dècimes. El guanyador va ser Vox, que va passar de la irrellevància a les corts castellanolleoneses a irrompre amb una força que empetiteix l’espai del PP i el carrega de legitimitat per exigir tota mena de prebendes. Incloent-hi la presència en el Govern autonòmic. El segon guanyador, i aquí hi ha el quid de la qüestió, és Pedro Sánchez, malgrat el dèbil resultat de Tudanca. Pedro, sempre cau dempeus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.