Ser alcalde: 100 dies de canvi i il·lusió

Entenc el cansament dels meus conveïns, entenc la frustració i el recel. Entenc també la desconfiança, sobretot entenc la desconfiança: ¿per què han de confiar en mi, si els últims anys tants alcaldes diferents els han fallat? El descrèdit polític de la meva ciutat és el resultat lògic del fracàs dels seus últims dirigents, de tots. Negar-ho és fer-se trampes al solitari.

Potser per això les promeses a Badalona tenen una data de caducitat primerenca. La ciutat necessita futur, sí, però a cop de present. Solem identificar la política municipal amb la política del dia a dia. A Badalona s’ha d’anar més enllà, necessitem una política de minut i resultat: ¿què has fet avui per la ciutat i a quants veïns i veïnes beneficia aquesta acció concreta o aquella altra? Cada nit, des de fa 100 dies, em formulo aquesta pregunta. Cada matí, des de fa 100 dies, treballo incansablement perquè ni una sola nit es quedi sense resposta.

En aquests 100 dies el meu primer objectiu ha sigut i segueix sent situar la ciutat al mapa, reconstruir ponts que estaven del tot trencats. Badalona s’havia convertit en una illa política en la qual ningú volia naufragar. Això afortunadament ha canviat: tres consellers, dues ministres, un director general del Govern d’Espanya i el president de la Generalitat han volgut visitar i comprometre’s amb aquesta nova Badalona. Sense la col·laboració supramunicipal, la política municipal s’empetiteix i perd oportunitats. 

Un altre objectiu fonamental és, sens dubte, fer polítiques per a les persones que més ho necessiten; la política no només no ha de deixar-los al marge, sinó que ha de situar-los en el centre de les seves accions.

Costa de comprendre com Badalona era l’única ciutat de l’àrea metropolitana sense un Pla de Reconstrucció Social i Econòmica. Si alguna cosa m’enorgulleix especialment en aquests primers 100 dies com alcalde és haver destinat 5,4 milions d’euros per finançar ajudes destinades a polítiques de vivenda, educació i formació, als autònoms i polítiques socials. 

Badalona necessita creure’s la ciutat que és, una ciutat solidària, investigadora, esportista. No entenc quin interès subreptici hi pot haver a dibuixar cada dia una Badalona grisa, insegura, bruta i al caire de l’abisme. Projectar una Badalona en negatiu és el repel·lent més efectiu per atraure talent, reactivar la nostra economia i reafirmar-nos com el que realment som: una ciutat amb un enorme potencial. Una ciutat que s’estima i es mostra al món, segura de si mateixa.

Vull tornar la il·lusió a la meva ciutat després d’una etapa grisa i convulsa, després d’una etapa tremendament injusta. La il·lusió i l’orgull de ser i viure a Badalona. No és una feina fàcil, la política ha de fer possible que aquesta il·lusió es materialitzi en inversions enquistades, en projectes necessaris, en una transformació que la ciutat necessita. Els pressupostos municipals suposen la materialització d’aquests projectes urgents, justos i beneficiosos per a la ciutat, 100 milions d’euros que la nostra ciutat no pot deixar escapar en nom de cap estratègia política.

Notícies relacionades

Badalona destina un milió d’euros en ajudes directes per al sector de l’oci nocturn

Albiol va multiplicar per 22 la despesa diària en fulls informatius durant els dies previs a la moció de censura

No puc acabar sense un agraïment incondicional als veïns i veïnes de Badalona. Ells i elles sí que han estat a l’altura malgrat el caos i la inoperància política passada. Els demano que continuïn sent tan exigents com ho han sigut aquests primers 100 dies, però també que m’ajudin a tornar la il·lusió a Badalona, a transformar-la en la ciutat que volem ser.

Recordo una vinyeta del mestre Forges, en què un veí li afirmava categòricament a un altre que tots els polítics són iguals. «Això és el que vostès voldrien», li respon el seu interlocutor. Els asseguro que no, no tots els polítics som iguals. Jo no els defraudaré, soc l’alcalde però abans que res, soc un veí.