El ‘trampisme’

L’assalt al Capitoli dels Estats Units durant el dia de Reis passarà a la història dels EUA com un dels episodis més preocupants de la seva democràcia i de la democràcia en general pel seu simbolisme. Els nord-americans van parlar al novembre i van convertir Joe Biden en el president més votat de la història del país. Però Donald Trump, un personatge populista, mentider, xenòfob i involucrat en tota mena d’escàndols, continua fent trampes per quedar-se instal·lat en el ‘trampisme’. Enganya la ciutadania cridant als quatre vents falsedats amb l’objectiu de generar por i caos. I ho aconsegueix. Trump ha practicat un populisme incendiari i maquiavèl·lic, capaç d’instigar un atac autodestructiu per una banda de la ciutadania contra el nucli d’una de les democràcies més antigues de la història recent. I tot i que les colpidores imatges del Capitoli assaltat per una multitud furiosa parlen per si mateixes, això és tan sols l’aperitiu del potencial perill d’aquesta retòrica populista. Que Trump deixi de ser president, ¿suposa el final de les fake news o just l’inici d’un populisme encara més radical? Massa aviat per saber-ho.

Les campanyes basades en la por i en les mentides no van en contra d’una ideologia, van en contra de la mateixa democràcia, la convivència pacífica, el benestar i el progrés, i a favor d’autodestruir una societat per aconseguir un bé individual. Que un polític generi problemes on no n’hi ha per després encapçalar la solució no deixa de ser un polític sumant més problemes en una societat en la qual els problemes sobren. Molts d’aquests problemes en què s’instal·len les societats són autoinventats. La majoria es generen amb la intenció de dividir i enfrontar la societat entre grups ficticis: el «nosaltres» contra l’«ells». La divisió de col·lectius pot ser per raça, per religió, per nacionalitat, per classe, per gènere... Però són divisions a priori inexistents, prefabricades partint de qüestions abstractes, només existents en l’imaginari col·lectiu dels que les proposen, amb la intenció de manipular i aconseguir el poder costi el que costi. ¿Potser els nord-americans tenien un greu problema en el seu dia a dia perquè no hi hagués un mur que els separés amb Mèxic? Per cert, ¿on és aquest mur, promesa estrella de Trump? No existeix, aquest mur, perquè no existeix aquest problema.

Una idea una mica rocambolesca m’ha estat rondant aquests dies pel cap: ¿què hauria passat si Donald Trump fos l’alcalde de Badalona? Ho sé, és un exercici al qual s’han d’afegir grans dosis d’imaginació, però intentem-ho per un moment.

El ‘trampisme’ a Badalona hauria començat amb una campanya incidint en l’odi en contra de l’‘ells’, prometent que els ajuts no anirien destinats a la gent que no fos del ‘nosaltres’ per així fer de Badalona great again, tot i que ni uns ni d’altres les rebessin mai. El populisme seria la seva carta electoral. Per exemple, dir que construiria una piscina nova, o que regalaria llibres de text gratis a totes les famílies. Però tot es quedaria en fum, perquè ¿algú sap dir una sola de les promeses que el Trump genuí va fer i que després hagi portat a terme?

Si en les eleccions municipals el Trump de Badalona no hagués aconseguit ser alcalde, diria sense objecció que no s’està respectant la voluntat dels ciutadans, que el resultat és il·legítim o que el nou alcalde o alcaldessa no el van votar els veïns. Estic segur que intentaria treure-li valor al sistema democràtic i repetiria moltes vegades que s’ha comès una veritable injustícia contra la seva persona a causa d’algun tipus de conspiració indefensable. El Trump d’aquí s’hauria fet mediàtic per sortir a la tele creant polèmiques, i ara viuria a la seva pròpia torre, allunyat de la realitat, posem que fins i tot a Barcelona, a Pedralbes, per exemple. ¡Ah! I negacionista, per descomptat. M’imagino que faria reunions massives sense mascaretes i muntaria grans esdeveniments multitudinaris en plena pandèmia. Fins i tot intentaria apujar-se el sou amb milers de veïns patint les conseqüències d’aquesta crisi. Això sí, comunicaria a cop de mentides i fake news, i encarant-se als mitjans de comunicació i a periodistes que no li afavoreixen el relat. Si Trump fos de Badalona, estic segur que també estaria sent investigat per corrupció i pertanyeria al partit del finançament irregular que va recolzar la guerra de l’Iraq.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Tornant a la realitat, això no té res que veure amb el que passa a Badalona, on el seu alcalde no ha proposat construir cap mur que ens separi amb Sant Adrià i Santa Coloma. O almenys, en el moment d’escriure aquest article, no ho havia fet encara.

L’era del ‘trampisme’ està a punt d’acabar. El temps dirà si Joe Biden és el president que el món necessita per als Estats Units en aquest context, però molt malament ho ha de fer perquè no deixi Trump com un dels líders més perillosos de la història. Esperem que sigui un exemple també per als altres ‘trampistes’ que hi ha a tot el món. Alguns són molt a prop.