Qüestió de prioritats

Fer política, en la majoria d’ocasions, significa prendre decisions sobre on destinar els recursos públics dels quals disposa cada administració. Al tenir uns fons finits, gastar en una cosa significa deixar de gastar-ne una altra, i això defineix un govern.

Els nous pressupostos que ha presentat l’executiu de Pedro Sánchez defineixen un govern d’esquerres i progressista. L’augment molt significatiu de les partides relacionades amb la vivenda, els ajuts a les petites i mitjanes empreses, l’ocupació, la dependència, la sanitat, l’educació, les polítiques socials o la transició energètica ens apunten a una societat més moderna, més justa, més igualitària i més sostenible.

Hi ha dues d’aquestes partides que em sembla de summa importància destacar. Fa molts anys que assenyalem el problema de la vivenda en aquest país. L’augment desmesurat dels desnonaments  per no poder pagar hipoteques o la bombolla dels preus del lloguer dels últims temps fan necessària una acció contundent en les polítiques de vivenda.

Els pressupostos destinats a aquesta partida augmenten un 368%, i arriba a la xifra més alta de la història. També és la més alta la destinada a la lluita contra la violència masclista, als programes de conciliació i als permisos de paternitat i maternitat, augmentant un 151%. Sense cap dubte, uns pressupostos que protegeixen els que més ho necessiten són els pressupostos que aquest país necessita.

En aquests Pressupostos Generals de l’Estat, a més, Catalunya és la que surt més ben parada en el repartiment de les inversions per territoris, un repartiment que compleix amb l’Estatut i que resol un deute que es considera històric amb la nostra comunitat. S’hi destinen 2.200 milions, el 18% de tota la inversió pública estatal. És una gran notícia. 

Tot i que, per cert, ¿a què destina els diners la Generalitat de Catalunya? L’última notícia que hem tingut sobre grans inversions del Govern és una creació d’una «NASA catalana», una agència espacial en què s’invertiran 2,5 milions d’euros per posar en òrbita satèl·lits petits. Si aquestes despeses defineixen un govern, sens dubte, el govern català és a la lluna.

La policia de barri de Badalona

A Badalona, els últims desemborsaments que ha fet el govern del PP dels quals tenim constància són bastant il·lustratius. L’alcalde Albiol ha fet un esforç a col·locar 510 banderoles als fanals de la ciutat en els quals anunciava que tornava la policia de barri. Una acció publicitària enganyosa que va costar 4.776,35 euros dels diners de tots i totes. Remarco això d’enganyosa, perquè la policia de barri ja existia des de fa anys.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Per desgràcia, no ens sorprèn. Les mentides relacionades amb la policia i la seguretat són l’especialitat de Xavier García Albiol. Però hi ha una altra despesa que hem conegut recentment i que poca gent entén en un context com l’actual. Multiplicar la despesa en llums de Nadal per a aquest any, i gastar-se 108.000 euros més que l’any passat, just en l’època en què probablement menys les podrem disfrutar.

És qüestió de prioritats: l’esforç del govern del PP a gastar en propaganda i pompa i sabó, aquest esforç no ho fa a auxiliar  famílies que s’han quedat sense vivenda o en ajuts a les persones i negocis que estan patint els efectes de la pandèmia. Això defineix el govern d’Albiol com un govern populista, classista i ranci. Va en la direcció contrària a la resta del país i és just el que menys necessita la ciutat en aquest moment.