Anàlisi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Trist consol | L’anàlisi de Rosa Paz després de les eleccions a Castella i Lleó
Ni Pablo Casado ni el seu partit han sortit reforçats com esperaven: ha deixat que es refermi l’extrema dreta, que se sent més forta. Però als socialistes diumenge els va anar pitjor del que pensaven
Si Pablo Casado va forçar l’avanç electoral a Castella i Lleó convençut que el PP hi obtindria una majoria extraordinària que reforçaria el seu lideratge intern davant la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i extern davant el president del Govern, Pedro Sánchez, és evident que es va equivocar i que ha fracassat. Ni ell ni el seu partit han sortit enfortits dels comicis. Per contra, ell ha quedat debilitat, perquè amb el seu aventurerisme va forçar la ruptura del PP amb Ciutadans i l’ha llançat als braços de Vox, deixant-lo a mercè de les seves exigències. Els populars van quedar molt lluny de la majoria absoluta i han permès que es refermi l’extrema dreta, que se sent cada vegada més forta.
Aquest és el resultat més notable de les eleccions de diumenge: el PP continuarà governant en coalició, però en lloc de fer-ho amb un partit que es diu centrista, Cs, que segueix imparable en el seu camí cap a l’extinció, es veurà forçat a fer-ho amb la ultradreta. No serà aquest un fet que afavoreixi Casado en el seu intent d’arribar a la Moncloa. Ni tampoc serà bo per a Moreno Bonilla, que haurà de convocar eleccions a Andalusia aquest any —la legislatura acaba al desembre— i sobre el qual pesa l’amenaça de Macarena Olona, de molt més pes polític que el candidat de Vox a Castella i Lleó.
Un Casado fragilitzat per aquesta fallida operació queda, a més, a mercè d’Ayuso que, no obstant, ha aprofitat la campanya electoral de la comunitat veïna per reforçar encara més la seva popularitat. No li serà fàcil, per tant, a l’encara líder del PP continuar plantant-li cara a la presidenta madrilenya, que sembla disposada a anar a totes, començant, sens dubte, pel seu afany a aconseguir la presidència del PP madrileny, una cosa que fa mesos que Casado mira d’impedir.
És aquesta dependència de l’extrema dreta la carta que intentarà jugar el PSOE primer per mirar d’emmascarar el seu mal resultat electoral de diumenge i després per mobilitzar l’electorat d’esquerres en les eleccions andaluses, en les quals en principi té poques opcions, i, sens dubte, en les eleccions generals quan toquin. Als socialistes els va anar malament diumenge. Pitjor del que haurien pogut imaginar i molt pitjor del que pronosticaven els sondejos del CIS. Van perdre set escons, la primera posició i la possibilitat d’arrabassara el Govern als populars amb una moció de censura, una cosa que fins ara era factible. El PSOE ha pagat la irritació ciutadana —per la pandèmia, per la crisi, per tot—, que ha engreixat Vox i els partits de l’Espanya buidada, i ha comprovat que en aquest ambient de decepció, l’esquerra al Govern perd atractiu. Unides Podem, en desescalada, només té a Castella i Lleó un escó.
És moment per a la reflexió, per a la mesura i per apostar per polítiques que frenin el desencant i l’avenç de la ultradreta. Però el PP, que repeteix que va guanyar diumenge, i els socialistes, que es justifiquen dient que en aquesta terra hostil mantenen el 30% dels vots, s’aferren a un trist consol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
