Escarafalls a l’Empordà

No és la primera vegada que Jordà es deixa anar. I s’agraeix que es parli alt i clar. Aquesta vegada ha tingut el coratge de defensar públicament no només la necessitat d’incrementar l’aposta per les renovables. També de concretar un projecte assumint el desgast que li pugui portar. 

Perquè és molt fàcil parlar d’energies sostenibles, qüestionar la nuclear i injuriar els combustibles fòssils. Però defensar un projecte i emplaçament motiva tota mena de reaccions. Estem tots –o gairebé tots– molt d’acord a frenar el canvi climàtic i afrontar un futur menys dependent del carbó, el gas, el petroli i les nuclears. Tot i que hi ha en altres llocs, fins i tot des del món ecologista, els qui defensen l’energia nuclear per ser la més neta. Allà hi ha la britànica Energy for Humanity.

L’enèsima polèmica a Catalunya, que igual és més territorial que mediambiental, serà a compte del projecte de parc eòlic a l’Empordà. Un parc localitzat a 25 km de la costa. Malgrat estar a aquesta distància hi ha qui manté que enterbolirà el paisatge, els dies sense gens de bri clar. Després hi ha l’impacte ecològic per –òbviament– les obres imprescindibles per instal·lar els molins de vent. Tot i que allà als profans, tot i que fills de la costa, ens assalten alguns dubtes. 

Notícies relacionades

¿El Dia del Treball és només dels sindicats?

Dia de la Mare sense mare

S’enfonsen barcos, per exemple, per crear un escull que genera un refugi i vida al mig del mar, on sovint no hi ha fauna. A Nova Zelanda fins i tot van dinamitar la fragata Wellington per a aquest propòsit. Però hi ha exemples més notables. Als Estats Units, al golf de Mèxic, no es desmantellen les plataformes petrolíferes en desús. Precisament perquè ofereixen un refugi a tota mena d’espècies.

Segur que hi ha arguments de tot tipus. Tants, en tots els sentits, com la imperiosa necessitat de substituir els combustibles fòssils, la dependència energètica i, al seu torn, lluitar contra el canvi climàtic.