Grans sí, tontos no

Hi ha un moment en què algunes persones, especialment si són joves, al considerar-te d’una certa edat avançada tendeixen a infantilitzar-te. Et parlen elevant la veu i utilitzant un to infantiloide molt deshonrós.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

De fet, fa uns anys va sortir a protestar una marea de pensionistes a Cadis que deien: «Som grans; mereixem que ens tracteu amb igualtat i amb respecte. No ens anomeneu avis si no sou els nostres nets; no ens crideu quan us adreceu a nosaltres que no som sords, i no ens parleu amb veu pàmfila».

Fa uns dies vaig entrar a la sucursal d’un entitat bancària de la qual soc client des que tenia 15 anys. És la mateixa sucursal de llavors, i ara s’ha transformat en un local ple de cadires i taules i una màquina de cafè. Un bon dia van desaparèixer els taulells i amb els taulells aquells adorables empleats que et reconeixien pel nom i que t’atenien amb la confiança de l’amic de tota la vida. Vaig donar un cop d’ull al meu voltant, i vaig veure transitar gent gran caminant sense rumb a la recerca d’un taulell, algú a qui reconèixer. El seu caminar era tan perdut que es diria que eren figurants de la sèrie ‘The walking dead’ a la recerca dels seus estalvis. Li pregunto a una jove empleada pel director de la sucursal. Em va elevar la veu per sobre del normal i em va preguntar si jo era client de l’entitat. Li vaig respondre que jo ja ho era abans que ella hagués nascut, resposta de rondinaire, sens dubte, però que em va fer pensar en aquests clients grans que estan protestant pel tracte que pateixen als seus bancs, en el qual de sobte se senten forasters després d’haver-hi confiat els seus estalvis tota la seva vida. Ara el Govern ha donat un mes als bancs perquè millorin tot això. ¿Vostès s’ho creuen?