Desinfoxicat
El presidente Donald Trump, en una de sus últimas comparecencias en la Casa Blanca /
Ja està, ja hem tornat tots els que havíem marxat de vacances i ja tornem a la rutina, a la feina i a subjectar-nos als vells costums del dia a dia. Aquesta rutina que per a alguns és tediosa i que per a d’altres, no obstant, representa la tornada al confort d’allò conegut, als costums que fan de la quotidianitat un espai de seguretat, un lloc agradable. Són persones que tenen la necessitat que la seva vida tingui una estructura clara i se senten còmodes si tot té ordre i previsibilitat.
Durant aquests dies de vacances, ni un de sol, he vist ni he llegit cap notícia de la guerra de l’Orient Mitjà, ni de les pujades del barril de petroli; ni he estat pendent dels insults que hagin proferit uns polítics contra els altres. No he vist ni he volgut saber res. ¿I saben què? La felicitat ha anat en augment dia a dia. Amb quina claredat he detectat el perjudici mental que causen les notícies que veig cada dia. Quan he aconseguit desconnectar, ¡oh sorpresa!, he vist que no passa res, o més ben dit, que tot millora, perquè aquells com jo, a qui les males notícies ens afecten l’ànim, hem de saber donar-nos un recés i procurar que la nostra vida miri en una altra direcció, perquè de seguida veus que ignorant el que passa cada dia al món la teva vida millora, perquè tot continua de la mateixa manera amb l’avantatge que l’ansietat disminueix. Els primers dies em va costar una mica, ho confesso; hi havia moments en què em deia si no hauria d’informar-me de la nova insensatesa de Trump, dels temors infundats pels informatius de qualsevol cadena, però a poc a poc he sabut desprendre’m de l’enganxament i, de sobte, he vist que, almenys per uns dies, la vida ha seguit per camins molt més amables i sense intoxicar-me amb tanta porqueria.
Ara, a la tornada d’aquests dies de descans, cauré de nou en l’anomenada infoxicació, i l’ansietat i la saturació mental tornaran a posseir-me. Potser hauria de resistir, però no és fàcil escapolir-se d’aquesta necessitat de no voler perdre’s una cosa important. Ens hem d’adonar que el més important no és el que passa sinó el que ens passa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
