Conseqüències Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El preu de la guerra
Suposo que els qui ordenen els conflictes armats no seran violats, ni venuts, ni temeran perdre les seves vides, ni arruïnaran per sempre el seu futur
Hem arribat al Dia de la Pau amb tambors de guerra pel conflicte entre Ucraïna i Rússia. Aquests dies no deixo de llegir i escoltar anàlisis sobre l’origen de tot i les motivacions geopolítiques. El desglossament de cada fet i les conseqüències econòmiques que podria tenir, fins i tot, per a tot Europa. Però escolto molt poc l’altre costat que, si es produeix aquesta guerra, passarà. Es parla poc de l’impacte social. Cada vegada que la tensió porta a posar sobre l’escenari l’opció d’una guerra, tothom, tot i que pensi que és una cosa llunyana a la seva vida, hauria de tremolar.
Els responsables llancen a la guerra una població civil que es trobarà entre l’espasa i la paret i que necessitarà fugir. Després veurem les cues de refugiats i com part de la resta dels estats miren de costat els qui fugen. Després també vindran les conseqüències en els més febles, la gent gran i la infància. Els primers, perquè ja no compten i les seves morts no importen. Els segons, perquè caldrà explicar-los què passa (si és que es pot) mentre es truncarà la seva educació, les seves amistats i seran carn de canó per a l’abús sexual i el tràfic. ¿Recorden aquell titular que 10.000 nenes i nens de Síria van desaparèixer a l’arribar a Europa?
Entretots
I després passarà el de sempre en cada conflicte: l’atac a les dones. En una guerra, el cos de la dona sempre és un botí de guerra, un objecte de conquesta per menysprear o violar. I és una cosa que ja ha estat passant, perquè aquest conflicte ja va arrencar el 2014. El 2016 ja es van denunciar violacions a menors gravades en mòbils d’ultranacionalistes ucraïnesos, i un moviment a les xarxes socials de dones russes i ucraïneses ja van denunciar la violència sexual que patien. Rússia, un país sense llei de violència de gènere que silencia els feminicidis, on hi ha 20 vegades més dels que reconeixen les xifres oficials, i on la violència domèstica va deixar de ser part del Codi Penal. Ara només és una multa administrativa. La pobresa i la impunitat deixa les dones soles i venudes. Buscant informació per a aquesta columna, llegeixo agències de «parelles ucraïneses», en què justifiquen que aquestes dones són millors perquè «són més pobres i surten més barates». Pura mercaderia.
Suposo que els qui ordenen les guerres no seran violats, ni venuts, ni temeran perdre les seves vides, ni arruïnaran per sempre el seu futur. Vist així, s’entén per què decideixen el que decideixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
