Putin no combat l’imperialisme ianqui

«No ets tan tan dur amb l’ocupació nord-americana de l’Iraq com ho ets amb la israeliana de Palestina», em va dir un cooperant desplaçat a la zona respecte a les meves cròniques del primer any de postguerra a l’Iraq. «Explico el que veig», vaig respondre, tot i que no vaig aconseguir convèncer-lo. Llavors ja es donava la tendència que després es va accentuar que al periodista se li exigeix ser activista, igual que a molts periodistes esportius se’ls exigeix saber de quin equip són. Activistes de qualsevol causa, perquè a ulls de qui milita, totes les causes són justes, moralment irreprotxables, sempre correctes. Gairebé 20 anys després, vivim en una conversa pública, social i política basada en la superioritat moral en què l’equidistant o, simplement, el que no s’hi adhereix sense pensar, és objecte de caça major.

Interessos i opinions

Diu el lloc comú que les relacions internacionals no en saben de sentiments, sinó tan sols d’interessos. És cert quan es tracta de governants: a un país seriós se’l comença a reconèixer pel fet que la seva política exterior es manté invariable i tant hi faci la identitat i la ideologia de qui governa. Però quan no es governa, quan s’està en l’oposició, quan es governa però no s’han de prendre decisions en afers exteriors, o quan s’opina des de lluny, el vidre a través del qual s’analitza la política internacional és l’ideològic. Els que són d’esquerres estan en contra de l’ocupació israeliana de Palestina, de la nord-americana de l’Iraq, del procés legal contra Assange i del bloqueig de Cuba; els que són de dretes, són proisraelians i proamericans, s’oposen al paper per a tothom, reneguen del bolivarianisme i adoren les grans coalicions alemanyes.

Són clixés ideològics que es donen a tot arreu, però que a Espanya s’aguditzen perquè ni els mitjans ni la seva opinió pública tenen la maduresa respecte a la informació internacional d’altres societats occidentals. Clixés que ara, amb l’escalada de tensió a la frontera entre Rússia i Ucraïna, es repeteixen de nou, en alguns casos amb comparacions vergonyants i visions del món passades.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vladímir Putin és un dirigent autoritari que reprimeix drets i llibertats a l’interior de Rússia i no respecta fora de les seves fronteres la sobirania dels seus veïns ni la legalitat internacional. El fet que s’enfronti als EUA no el converteix en un defensor de llibertats i drets. Oposar-se a l’imperialisme i domini dels EUA no és garantia de progressisme ni de llibertat. Fugir de Washington per caure a Moscou és un viatge enlloc.

Si la mirada del governant a la realitat internacional es basa en els interessos, la dels observadors s’hauria de basar no en la ideologia, sinó en uns conceptes bàsics molt clars: qui respecta, i qui no, els drets humans, les llibertats i la legalitat internacional. Tant és el credo ideològic. Menys superioritat moral i més coherència en la mirada.