Cúpula imputada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Incendi al cos de bombers
Qualsevol que s’apropi massa als líders del procés acaba ficant mà a la caixa, és un virus que es contagia més que l’òmicron.
Jo vaig sospitar que el cos de Bombers de Catalunya feia pudor de banya cremada quan el dia del famós referèndum –i en posteriors manifestacions– els vaig veure actuar com si estiguessin convençuts que se’ls pagava el sou per fer l’idiota als col·legis electorals. Per culpa del procés, els bombers catalans es van convertir en bombers torero i es van dedicar a exercir d’això, o sigui de pallassos. Van arribar a creure’s que encarnaven una espècie de setè de cavalleria del llacisme i allà anaven, a «defensar urnes», per utilitzar la seva mateixa terminologia. ¿En quin moment els bombers van creure que la seva feina anava més enllà de sufocar incendis i rescatar gatets enfilats als arbres? Probablement el mateix dia que van pensar que era bona idea despullar-se per fer un calendari. Podien haver-se parat aquí, amb els inefables calendaris anuals la seva professió ja havia caigut baix, no era necessari enfonsar-la més. En lloc de conformar-se, van aprofitar el procés per embrutar encara més una feina abans prestigiosa, i vet aquí que no hi havia manifestació llacista a Catalunya en lquè no apareguessin uns quants bombers amb el seu uniforme de feina, simulant que protegien els ciutadans de la policia. Per arrodonir la funció, no hi faltaven nans torejant.
Entretots
Les acusacions d’irregularitats, tripijocs i tot el que surt a la llum n’és conseqüència. Qualsevol que s’apropi massa als líders del procés acaba ficant mà a la caixa, és un virus que es contagia més que l’òmicron. És natural, la gent acaba fent el que veu que al seu voltant es porta a terme amb total normalitat, les comissions i les factures falses són el veritable fet diferencial català. A més, si un s’ha convertit en bomber torero, el primer que es fa és torejar l’honestedat, que no serveix de res i mai ha tret ningú de pobre.
Plou sobre mullat, tot i que sigui mullat per una boca d’incendis, i no passa dia que en aquest racó peninsular no aparegui un nou cas de corrupció. Si una cosa neix corrupta –i corrupte va començar el procés–, acaba corrompent-ho tot, és llei de vida. El que és clar és que la Generalitat no mourà ni un dit per aclarir aquest nou frau. Entre bombers, no es trepitjaran la manguera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
