Conflicte Rússia-Ucraïna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La veritat de Pablo Iglesias

Per a uns la seva sinceritat és honorable, per a d’altres demostra fins a quin punt va ser un mentider.

1
Es llegeix en minuts
La veritat de Pablo Iglesias

Claudia Alba / Europa Press

Pablo Iglesias no sembla una persona matussera a l’hora d’explicar-se. La seva virtut sempre ha sigut resumir, en una paraula, o dues, conceptes difícils de transmetre. La idea de «la casta» és excepcional. Ho explica tot.

Aquesta naturalitat en el missatge, fos veritable o fals, es va esfondrar aquest cap de setmana en un acte de precampanya a Valladolid. La textualitat de la frase va ser: «Ja no soc polític, puc dir la veritat...».

El vídeo s’ha fet viral a favor i en contra, com acostuma a passar. Per a uns la seva sinceritat és honorable, per a d’altres demostra fins a quin punt va ser un mentider.

En tot cas, l’expressió és desafortunada. Diríem més: exageradament poc propícia per a un personatge amb vida política que sembla cridar que millor és estar-ne fora, i que ho digui en un acte de precampanya castellanolleonesa. Inconsistent.

La idea no hi ha per on agafar-la i facilita la interpretació que tots els polítics menteixen o, el que és pitjor, es veuen obligats a mentir. ¡Quina idea regeneracionista que va tenir el regenerador de l’esquerra!

En aquest acte va apuntar un altre concepte que sembla molt més perillós. Suposadament Iglesias se sincerava per explicar el conflicte Rússia-Ucraïna. Intentava explicar la paraula ‘geopolítica’ per resumir que en aquests casos no hi ha ideologia, sinó poder. 

«Quan sentiu que algú diu que les relacions internacionals són una qüestió d’ideologies, no el creieu. La geopolítica va d’interessos d’estats i, eventualment, d’empreses vinculades a aquests estats».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Deixo la declaració en un paràgraf perquè venint d’un politòleg té suc. Si fem una mirada a la geopolítica del segle XX, a les relacions internacionals de principis d’aquell segle, a les guerres mundials o a la mateixa Guerra Civil, ¿només hi havia interessos d’empreses? ¿O va ser ideologia al servei d’interessos d’estats?

Rafael Argullol escrivia que «en una època de frau generalitzat apostar per la mateixa veritat és un acte revolucionari». Veritats, mentides, ideologies, pressions, interessos... Tot forma part del joc. Aquesta és la veritat.