Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La Pletera: procurar que la sorra no desaparegui

El doctor Xavier Quintana deia que «desurbanitzar la naturalesa és civilitzar». Tan senzill com això. Tan difícil, tan necessari. Fer que la sorra torni al lloc que li correspon

1
Es llegeix en minuts
La Costa Brava compta amb un paisatge singular que manté l’essència del seu passat pesquer

La Costa Brava compta amb un paisatge singular que manté l’essència del seu passat pesquer / CBPG

Recordo la conversa que vaig tenir fa uns anys amb el doctor Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, un organisme conjunt de la UdG i de l’ajuntament de Torroella de Montgrí, que s’encarrega del lideratge científic de la Pletera. Aquest és un espai magnífic de maresmes, al Baix Empordà, que va ser danyat amb premeditació i persistència durant els anys vuitanta del segle XX. S’havien arribat a abocar 800 tones de runa diària per fer desaparèixer la sorra i poder construir més de 600 vivendes al costat del mar. Per sort, per la mala gestió empresarial i perquè, de tant en tant, hi ha miracles, la urbanització es va aturar. Gràcies a la gestió municipal i universitària, a través del projecte Life Pletera, han tornat les dunes i s’ha restablert l’ecosistema de les llacunes costaneres i la seva funcionalitat ecològica. Penso en les paraules de Quintana arran del reportatge sobre l’estat crític del litoral català, que va publicar EL PERIODICO aquest dissabte. Deia que «desurbanitzar la naturalesa és civilitzar». Tan senzill com això. Tan difícil, tan necessari. Fer que la sorra torni al lloc que li correspon. Evitar que el ciment l’enterri.