Tingueren la culpa els socialistes
El público entona El meu avi en la Cantada de Calella de Palafrugell. /
Tot va començar fa uns mesos, quan en un reportatge de TV3 es va insinuar que Ortega Monasterio era un dels responsables d’una xarxa de prostitució amb menors d’edat relacionada amb el Club 2000 de Ventalló. No hi havia proves concloents, sinó sobreentesos, al·lusions, unes declaracions molt vagues. L’endemà mateix, però, Ortega Monasterio (que va superar fins i tot un tribunal d’honor que l’expulsava de l’exèrcit, amb una sentència de l’Audiència Nacional que el declarava innocent), era vist per l’opinió pública com algú que mereixia la pena d’excomunió moral. És a dir, fora reconeixements i homenatges. Primer, va ser l’ajuntament de Palamós, que va tapar la placa que lloava la seva figura amb una altra inscripció que parlava del "reconeixement a les víctimes d’abusos". I després, va venir la resta. Fora carrers dedicats, fora places i plaques. I fora El meu avi, per descomptat, que és l’havanera que el va dur a la fama. Ho repeteixo: per ara, tot el que podem dir és que eren insinuacions sense una base ferma. Però, ¿i si realment Ortega Monasterio hagués estat un proxeneta? ¿S’haurien de deixar de cantar aquella cançó i totes les cançons que va compondre? El dilema de sempre, l’obra i l’autor, l’enteresa ètica i la vàlua estètica. És tan avorrit de debatre que no val la pena de donar-hi més voltes.
El debat arriba a Palafrugell i passa el que passa. Els grups de la cantada de Calella (una mena d’autogestió casolana, a partir del moment en què plega Francesc Sànchez Carcassés, que en va ser comentarista, presentador, comissari i ànima des de 1983), no saben si han de cantar o no El meu avi (el càstig de la cancel·lació moral) i l’alcaldessa, que és socialista, desempata i finalment decideix que no. I després arriba el desori.
Notícies relacionadesUnes quantes forces vives de la catalanitat entenen que la prohibició (que ho és: la mateixa alcaldessa declara que no serà l’havanera que clou la cantada "per no enaltir la figura d’Ortega Monasterio") és un atemptat de lesa pàtria. Hi veuen fins i tot la mà perversa del president Illa i de tot el PSC, "autoritaris que censuren cançons perquè els fa nosa la nostra història". I un devessall d’exabruptes més, un festival del ridícul: "acte indigne", "motius ideològics", "dignitat contra la censura", "un intent de desnacionalitzar Catalunya", "la força de la gent"...
Per a coneixement dels irredempts enfurits, els informo que dues de les cantades més reconegudes del circuit estiuenc de les havaneres, dirigides justament per Sànchez Carcassés, que, dit sigui de passada, és de les persones que hi entenen més, són les de Castell-Platja d’Aro i Calafell. Acabaran l’espectacle amb el cant popular i tan estimat pels catalans d’El meu avi. ¿I saben qui mana a Calafell i a Castell-Platja d’Aro? Doncs el PSC. Oh, quin greu. ¡Quina mala sort que la realitat, tan diversa, de tons grisos, ens amargui un bon titular! ¡Quina mala sort que el clam a favor d’una Catalunya lliure en una barqueta menorquina no sigui finalment sinó el naixement d’un ridícul ratolí en el part de la muntanya sagrada de la tradició.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
