Anar-se’n de copes

Mesos després, el Canadà exigeix certificat de vacunació per comprar licors i begudes de graduació, una manera de seduir els més renuents, i al Regne unit el mateix alcohol acaba tombant Boris Johnson: les ‘wine party’ que va organitzar a Downing Street en moments àlgids de les restriccions han indignat una nació on els pubs són un tresor nacional que van tancar amb pany i clau durant el confinament.

De cada aixecament de restriccions, sobretot abans que la fatiga pandèmia fes efecte en tots nosaltres, queden imatges com la dels bars de Melbourne la mitjanit d’octubre que van reobrir després de 262 dies de confinament: onades de gent van assaltar els carrers i els pubs, les botzines dels cotxes i els crits d’eufòria van omplir la nit de celebració com si fos la nit de Cap d’Any. Festa, alegria, alcohol, amanit amb gotetes de nostàlgia són un combinat imbatible en la nostra cultura: poques anècdotes van generar més corrents d’empatia que la de les 60 persones que van quedar atrapades tres dies en un pub de Yorkshire a causa de la tempesta Arwen al desembre. L’alcohol, la vida social, l’oci compartit amb les rialles sense mascareta, quan tots érem una gran bombolla, van ser una experiència reviscuda en aquella fracció de temps robada a les restriccions quotidianes de la pandèmia.

I aquí estem, avançant per gener d’un altre any carregat de nous propòsits, amb el deixar de beure o de beure tant marcatge amb un traç una mica titubejant al calendari. El ‘dry january’ és una tradició anglosaxona que s’ha anat popularitzant amb els anys, i que convida a revisar els hàbits de consum d’alcohol per tornar-los a la seva escala saludable. Es va marcar el gener com a mes per a aquest propòsit perquè és el principi de l’any, però també de recerca d’equilibri després dels excessos acumulats a les festes. De fet, és un mes per començar dietes o tornar al gimnàs, dos pilars més dels ‘resets’ vitals que la pandèmia ha colpejat amb força: a veure qui deixa els bombons amb aquest clima apocalíptic que de tant en tant ens atrapa. El gener sec, o abstemi, s’expandeix de tota manera com a reacció a l’increment alarmant de consum d’alcohol en pandèmia malgrat el tancament de locals i els tocs de queda. Als locals que van obrir portes en pandèmia, el consum de vins rosats i blancs es va disparar, begudes que quadren més amb consumidors nous o esporàdics. A Espanya, alguns estudis van assenyalar que l’increment de venda d’alcohol del 2019 al 2020 va arribar al 21%, amb el Regne Unit ben a prop en l’estadística amb un 19% d’augment. 

Notícies relacionades

Les àvies de l’alcohol

Testosterona antiprocés

La tendència s’ha mantingut per aquell costum social de buscar en la beguda una evasió puntual, tot i que el factor d’aïllament, que l’experiment no sigui compartit, li treu molt glamur, el que va creixent com l’escuma entorn de moviments i organitzacions que defensen la sobrietat, que la posen de moda en cercles no només preocupats per la salut, si no que també semblen compromesos en una nova forma de diversió sense alcohol. Els experts pronostiquen el ‘boom’ de les línies de begudes no alcohòliques, algunes de les quals, noves marques dissenyades per imitar sabors i sensacions dels clàssics del bar. Aquestes ‘start-up’, algunes impulsades per grups empresarials del sector, se sumen a la complicitat de famosos com Kate Perry o Bella Hadid, que a més d’advocar per la llei seca han emprès negocis de begudes no alcohòliques.

La crida al consum responsable que surt en lletres petites a les etiquetes d’alcohol està més a prop que mai de convertir-se en realitat i una nova cultura i economia de la diversió demana pas.