Les àvies de l’alcohol

En el tractament d’addiccions, sobretot a les drogues, la proporció de malalts que inicien un programa per superar aquesta situació és d’una dona per cada quatre homes. No obstant, en l’alcohol és diferent. La proporció de gèneres és pràcticament la mateixa, fins i tot en aquests moments pot ser que hi hagi més dones alcoholitzades que homes, segons assegura Antoni Parets, un dels responsables del centre.

Cada alcohòlic té una problemàtica diferent i això obliga els terapeutes a iniciar un procés molt específic. Es busca l’origen i la raó per la qual aquestes persones beuen. Però en les dones d’avançada edat que han caigut en l’alcohol sempre hi ha alguns denominadors comuns. Són dones que s’han sotmès a una societat patriarcal en la qual s’han encarregat de cuidar el marit, els pares i educar els fills. La majoria no treballen i han sigut infeliços en el matrimoni, d’allà que busquessin refugi en l’alcohol per intentar oblidar.

L’accés a l’alcohol és fàcil i aquesta addicció es pot amagar, ja que la majoria d’aquestes dones beuen a casa. No necessiten anar a un bar per prendre una copa. Prefereixen comprar l’alcohol i prendre’l a casa, si és possible d’amagat dels seus familiars, perquè no s’adonin que són alcohòliques i que no poden deixar de beure.

El procés que realitza Projecte Home per superar aquesta addicció es coneix com a programa Itaca i compta amb dos itineraris. El primer es coneix com a comunitat terapèutica i l’altre és un programa ambulatori. L’addicte arriba al centre de diferents maneres i amb diferents graus d’alcoholisme. Hi ha el consumidor que beu cada dia o fins i tot només els caps de setmana però que manté els vincles familiars i la feina, però també n’hi ha que ho han perdut tot a causa de l’alcohol. Per tant, hi ha el programa ambulatori, en el qual l’addicte acudeix a teràpia diversos dies a la setmana, i un altre en què l’alcohòlic resideix al centre de Projecte Home i se sotmet al programa de desintoxicació. L’objectiu, en els dos casos, és el mateix: deixar enrere el passat i oblidar-se de l’alcohol. Els terapeutes exigeixen compromís i, lògicament, una absoluta abstinència.

Els resultats dels dos programes són molt positius, tot i que sempre existeixen casos de persones que recauen en el problema.

Alcohòliques

AlcohòliquesEn aquest reportatge, tres de les «àvies de l’alcohol» expliquen les seves vivències i com es van convertir en alcohòliques. Les tres han portat camins diferents, però les uneix un denominador comú: han sigut infeliços.

La Laura (nom fictici) té 73 anys. Fa un mes que va iniciar el tractament i des d’aleshores no ha tornat a prendre ni una gota d’alcohol. Es va casar molt jove i va criar quatre fills, però assegura que mai va ser feliç. El seu marit no la va entendre ni tampoc la va ajudar. Ara ni es planteja separar-se perquè el seu marit està malalt i «no val la pena». Aquesta dona va començar bevent una copa de vi per dinar, però la situació es va descontrolar. Ja bevia en dejuni, sense res a l’estómac, per això l’alcohol li feia més efecte. «Havia perdut la il·lusió, bevia i em quedava tota la tarda al sofà sense voler fer res», assegura la dona, que aclareix que ella quasi mai ha trepitjat un bar, sinó que sempre ha consumit a casa. «A més, a mi només m’agradava el vi, res més». Van ser els seus fills els que es van adonar que la seva mare havia canviat i ho van atribuir a l’alcohol. I van ser ells qui la van convèncer que havia de buscar una sortida per superar la situació. La dona no es penedeix del seu ingrés, sinó tot el contrari, i està segura que superarà el programa, que té una durada d’un any.

L’Antonia (nom fictici) té 63 anys i també s’ha sentit infeliç en la seva vida de matrimoni. Ella sempre ha treballat i ha tingut independència econòmica, però li va costar molt temps prendre la decisió de separar-se. «Jo era mare, treballadora, cuinera, mestra, cuidadora, ho era tot», assenyala. La dona confessa que va començar a beure per desil·lusió, però al final ja no podia controlar-se. Bevia més d’un litre i mig de vi diari, però ho feia sempre a casa, al tornar de la feina. El confinament, a més, va empitjorar l’addicció. «Estava decebuda de la vida i volia marxar». L’Antonia no té cap record feliç del seu matrimoni, tot i que fa uns anys que està separada. «Era una discussió diària i jo utilitzava l’alcohol per poder aguantar la situació». Mai va ser maltractada, però tampoc va rebre carinyo ni suport. Es va convertir en una persona solitària i alcohòlica. Ara fa una mica més d’un mes que ha començat el tractament a Projecte Home i assegura que ha tornat a recuperar la il·lusió. «Ja ni tan sols recordo per què bevia, perquè ja no necessito fer-ho». Va acceptar el tractament perquè la van convèncer els seus fills i reconeix que no ha sigut fàcil confessar als seus companys de feina, no tant amb la família, que era alcohòlica i que havia de buscar una solució. I és que, precisament la vergonya, en ocasions, es converteix en un obstacle per acabar amb aquesta addicció. No és fàcil per a una persona confessar a la gent que l’envolta que és alcohòlica i que no pot deixar-ho.

La Carmen (nom fictici) té 62 anys. Està divorciada i parla amb orgull dels seus tres fills i els seus dos nets. És la típica dona que es va casar molt jove, amb 20 anys, per sortir de la casa dels seus pares, on l’ambient era complicat. Però poc després de casar-se es va adonar que el seu marit no la faria feliç, i no es va equivocar. Va començar bevent als dinars, com moltes persones, però després el consum va anar en augment. Abans d’iniciar el programa Itaca arribava a beure més de dos litres de cervesa al dia. «Perquè a casa m’avorria i bevia», assegura.

Aquesta dona afirma que el seu marit va ser una persona molt gelosa, que va fer tot el possible per apartar-la no només dels amics i companys, sinó també de la família. Ella es penedeix d’haver aguantat tants anys aquesta situació, però no pot canviar el passat. Ara afirma que està centrada en el futur, que vol deixar de ser alcohòlica, deixar de dependre d’una ampolla de cervesa i ser feliç.

Al carrer tirades

Al carrer tiradesCap d’aquestes dones és la típica persona que pots trobar tirada pel carrer amb un cartró de vi. Elles, per sort, han mantingut la seva estructura familiar i fins i tot la feina. Tot i així, eren alcohòliques que no necessitaven entrar en un bar per beure perquè preferien quedar-se a casa consumint, sense que ningú les veiés.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El que tenen clar aquestes dones és que han après amb Projecte Home que no hi ha addicció que no es pugui superar i, tot i que és dur, es pot i s’ha de deixar enrere l’alcohol. Però reconeixen que no els ha sigut fàcil iniciar el camí de la desintoxicació perquè, per la seva condició de dones i mares, no és fàcil confessar que són addictes a l’alcohol. No obstant, una vegada superat aquest obstacle, ara no hi ha més sortida que buscar una solució. I són moltes les dones adultes que no saben que aquesta solució la poden trobar en Projecte Home.

Projecte Home compta amb un ampli equip de terapeutes que s’encarrega d’ajudar aquestes persones que han pres la decisió de deixar l’alcohol.