A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Teories processades
Hi ha, curiosament, un organisme que vigila la publicitat encoberta, com si ja hi hagués una cosa que no ho fos. Com si el nostre estil de vida no fos el resultat d’aquesta publicitat
Anomenem publicitat encoberta el que no es veu, tot i que actua. No sabem quanta publicitat encoberta hi ha, precisament pel seu caràcter invisible, però sabem que Cola Cola, per posar un exemple, ven molt. També sabem que Vox puja a les enquestes i que el rei emèrit es troba a l’espera que s’arxivin les causes pendents per tornar a Espanya, possiblement a la Zarzuela, que li surt gratis a ell i a nosaltres caríssima. Estirant el fil del que es ven molt es poden obtenir algunes conclusions sobre la publicitat encoberta. Hi ha diaris que aparenten donar notícies quan són autèntics fullets comercials. Hi ha telenotícies als quals, si els treus la careta, esdevenen aparadors de productes ideològics per al consum ràpid. Vostè o jo ens podem transformar sense voler, al mig d’un sopar d’amics, en una terminal propagandística d’una mercaderia tangible o intangible. Estirar el fil és el que es fa en les sessions de psicoanàlisi i de vegades comporta una feina excessiva. No té un temps ni ganes d’anar buscant tot el dia el doble fons de les coses.
Tampoc llegim amb atenció les etiquetes dels aliments envasats, de manera que ens els empassem, com la publicitat encoberta, sense conèixer-ne el nombre de calories, la quantitat de sucres, conservants, saboritzants, etc., amagats sota aquesta aparença deliciosa. Ens anem quedant, en fi, i cada dia més, en la superfície de les coses. El problema és que la superfície de les coses, que sol estar feta d’una substància de color de xocolata per la qual és agradable passar el dit per després portar-lo a la llengua, la superfície de les coses, dèiem, produeix obesitat física i filosòfica. Significa que quan diuen que les nostres societats pateixen d’una obesitat mòrbida, també es refereixen als greixos mentals. Però ens agraden els aliments i les teories processades, què hi farem. Les teories processades es poden congelar i n’hi ha prou amb deu minuts de forn preescalfat a 180º perquè cruixin entre les dents com acabades de fer.
Notícies relacionades¿Qui s’hi pot resistir?
Hi ha, curiosament, un organisme que vigila la publicitat encoberta, com si ja hi hagués una cosa que no ho fos. Com si el nostre estil de vida no fos el resultat d’aquesta publicitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
