La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Autodiagnosticant-nos

Amb els centres de salut i el personal sanitari desbordat, les autoritats ens conviden que siguem nosaltres mateixos els responsables de la nostra avaluació i de portar a bon port la burocràcia que comporta la covid

2
Es llegeix en minuts
Autodiagnosticant-nos

Si puges a aquesta onada, aterra com puguis. Aquest és més o menys el missatge que està rebent la ciutadania de les autoritats sanitàries acabat el parèntesi nadalenc. Les instruccions canvien d’un dia per l’altre, una època daurada de la ineficàcia en matèria de comunicació política. Davant l’aparició de símptomes, no anar al col·lapsat centre de salut, així s’afronta l’allau de contagis. Compra un test d’antígens i si et surt positiu, fes-te una prova oficial. Però no truquis, procura-te-la per internet. Llavors, si tens covid, tramita la baixa però no t’acostis a un metge, aconsegueix-la ‘online’ i rebràs un missatge de text. A més, ocupa’t de rastrejar els contactes pel teu compte i envia un correu electrònic a una adreça que potser algú està comprovant. T’arribarà l’alta al telèfon. Estem en mans dels estris, i de programes informàtics que no tothom entén, que s’anuncien però que no s’expliquen. L’Atenció primària està desbordada i la mútua s’ha esborrat, com Fernando Simón, ja ningú espera que les seves prolixes dissertacions ens ajudin a veure la llum. A la ministra ni li poso cara.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Em pregunto què se n’ha fet de l’horrible fantasma del doctor Google, dels perills d’autoexaminar-se i automedicar-se; avui, quan el benestar es fia a l’autotest. Sols davant el perill, la salut es discuteix als xats de pares de l’escola: jo he llegit que, a mi m’ha dit la meva cosina que és infermera que, jo estic trucant però no me l’agafen, és que han canviat el protocol, però ¿quan?, jo m’autoconfino. Doncs jo he anat a l’ambulatori i ja ho tinc tot. Hauríem d’haver començat per aquí. A l’aplicació educativa t’arriba un foli breu que comença emfatitzant que les escoles són llocs segurs, continua explicant que només es tancarà una aula amb cinc positius i acaba amb una llista dels símptomes alarmants que pot tenir el teu fill, que són tots els existents des de mocs fins a escurar-se el coll, dolor d’alguna cosa i no em trobo bé, que t’obligarien a deixar-lo sense classe. Li podries fer quatre antígens al dia si tinguessis pressupost, o quedar-te’l a casa aquest trimestre si no necessitessis treballar per viure. Ansietat, ja que una cosa és autodiagnosticar-te a tu, i una altra diagnosticar la família sense cap capacitació. L’argument que aquesta covid, si t’has vacunat, es passa com un refredat no tranquil·litza; recorda molt a quan fa dos anys el virus també es definia com una grip forta, que atacava els qui pateixen patologies prèvies, i aquí estem, cinc milions de morts després.

Expliquen que Alexandre el Gran va morir maleint-se per haver-se excedit a sol·licitar diferents opinions mèdiques. Avui són pocs els que recorden les cares dels seus facultatius de capçalera o pediatres, gremis esgotats d’esperar el final sense que se’ls posin els mitjans que necessiten. Em pregunto si il·lustres contagiats de covid, com la presidenta Francina Armengol o Pablo Casado, han passat la malaltia havent d’esbrinar pel seu compte si és refredat o covid, reservant-se lloc a la fila interminable de les PCR en una pàgina que no es carrega o tramitant-se la baixa amb les seves respectives empreses amb el mòbil, per no rebre una sanció per absentisme. Imagino que no. Ficar-se al llit a suar sense cap més preocupació és ara mateix un luxe a l’abast de molt pocs.