Habitatges ‘pijos’ ostentosos: HPO
Hi ha una cosa que em crida l’atenció d’aquests escàndols que estem sabent d’adjudicacions a dit d’habitatges protegits a familiars, amics i coneguts dels polítics i funcionaris que els gestionen. En realitat són dues: la primera és que no surtin al carrer amb torxes els contribuents expulsats dels pisos de lloguer per pujades exorbitants de les mensualitats, els que a la cinquantena es veuen obligats a compartir habitació amb un desconegut, els joves que no se’n poden anar a viure plegats, els que fa 10 anys que estan en una llista d’espera pública i etcètera; la segona és la formidable qualitat amb què s’han construït determinats HPO en aquest país.
Quina enveja, ¿no? Pensava que només s’edificaven al mercat lliure, amb vista a vendre’ls a estrangers per un preu impossible per al ciutadà mitjà espanyol, blocs a tota màquina amb gimnàs i sauna, barbacoa, solàrium i un parc infantil emmurallat perquè els seus nens no es barregin amb els nostres, però estava equivocada. El Residencial Les Naus d’Alacant, 200.000 euros de preu mitjà i amb 5.000 demandants, es va repartir entre càrrecs del PP, responsables de l’àrea d’Urbanisme i afins. Fills de notaris, arquitectes i fins a cinc descendents d’una mateixa família estufada van aconseguir pisos amb garatge, traster, piscina, pistes de tennis i vistes al mar. Quina meravella, ¿no? Doncs no: molts van acabar de lloguer, totxo per a l’especulació. A Los Lirios, comunitat de pisos subvencionats amb luxoses zones verdes i piscina, van compartir replà la dona de l’alcalde d’Alacant i la seva cunyada, avui excunyada.
Notícies relacionadesL’Ajuntament de Palència ha denunciat una regidora del PP que va entrar a un xalet de protecció oficial amb piscina. Sembla una contradicció in terminis, això del xalet de protecció oficial, però no. Es poden construir 47 habitatges unifamiliars al voltant d’una piscina comunitària en un gran solar públic valorat en 1,8 milions d’euros, vendre’ls en un sorteig tancat entre 47 postulants per un preu de 157.000 euros i d’això dir-ne política d’habitatge públic.
Els pisos protegits lletjos, d’aspecte pobre, amb balcons petits, ascensors petits, vestíbuls nans, aquests ruscos amb dormitoris només aptes per a lliteres, han passat a la història. O es fan a tot luxe, o val més no fer-ne. Els tenen ben posats. Sentia queixes sobre les dificultats d’aconseguir directius per a les empreses de territoris que pateixen emergències residencials, com les Balears. Els càrrecs queden vacants perquè els candidats no troben un lloc per viure, o reben ofertes prohibitives. És clar, els directius no volen viure en una tenda de campanya en una rotonda d’Eivissa, o en una caravana aparcada en un polígon, o compartir habitació amb un altre directiu a 1.500 euros al mes, o anar-se’n a l’extraradi de Palma i gaudir de 50 minuts de retenció cada matí i tarda. Aquestes solucions de temporada serveixen per als pencaires, no per als quadres de comandament. S’hauran de construir per a ells HPO, habitatges pijos ostentosos, en sòl públic i adjudicar-los-els d’amagatotis sota pena que l’anarquia imperi en el negoci. I pensem en el gimnàs i la piscina, que cal relaxar-se quan es torna al niu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
