Sense pànic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ganes de viure
Quan surto a l’escenari i veig espectadors que venen a disfrutar malgrat la pressió social, amb la mascareta i totes les precaucions, em trec el barret
Tinc un enorme respecte i admiració per les persones que malgrat la pressió mediàtica i sanitària decideixen continuar, amb totes les precaucions que toca, amb la seva vida i no renuncien a continuar vivint en majúscules tot i l’odiosa pandèmia que ens sotja. En aquest moment és gairebé impossible no sucumbir a la por que ens transmeten els mitjans de comunicació amb l’empipador òmicron. Fa dos anys que alguns parlen de la covid en termes apocalíptics. Entenc que perquè tots ens conscienciem s’han de carregar les tintes i espantar la majoria, o altrament els irresponsables, que n’hi ha, no respectarien res. No obstant, en aquest afany, hi ha qui es passa de frenada i posa un excés de zel per advertir de la gravetat de les coses. Ens hem de moure en aquest difícil equilibri entre la conscienciació d’un problema col·lectiu seriós i l’alarma social que de vegades es crea; és una línia prima, però no impossible de transitar.
Entretots
A hores d’ara tots sabem que el que està passant és molt perillós i que s’ha d’aturar el problema amb mesures impopulars i normes sanitàries estrictes. No obstant, a base de repetir i augmentar la gravetat de la qüestió, s’ha arribat a inocular un pànic que ha paralitzat la població. Per això em sembla admirable veure com hi ha persones que cada dia, i malgrat la por, decideixen continuar fent coses amb la intenció de no renunciar a seguir disfrutant de la seva vida.
Cada dia, quan surto a l’escenari i veig espectadors que venen a disfrutar malgrat la pressió social, asseguts al pati de butaques, amb la mascareta i totes les precaucions, em trec el barret. Són persones que han decidit, amb tota la cautela que cal, sortir de la seva por, anar al teatre i disfrutar. «Que valenta és la gent», em comentava l’altre dia una senyora al veure entrar el públic. No és una qüestió de valentia, no és heroisme, sinó sentit comú, responsabilitat i ganes de viure, tot i que sigui una mica. A tots, gràcies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
