L’any de l’estabilitat

En plena sisena onada de la covid-19, amb rècord de contagis –uns 100.000 diaris– però no de mortalitat, Pedro Sánchez no va veure, durant el seu balanç de l’any, motius per canviar d’estratègia davant el coronavirus, que es basa en la vacunació, poques restriccions i equilibri entre salut pública, salut mental i creixement econòmic. El president del Govern central confia que, amb el 90% de la població adulta vacunada, es pugui conviure amb el virus i es pugui contenir el nombre de morts en xifres baixes. És una aposta tan ferma com arriscada, criticada per diverses comunitats autònomes, com ara Catalunya, que han decidit augmentar les restriccions –tot i que només aporten diferències de matís davant el plantejament del Govern central– davant l’imparable avanç de la variant òmicron i el risc de saturació dels hospitals, com ja ho està l’assistència primària. Només el temps i l’evolució de la covid donaran la raó a l’estratègia tova o la més dura, que sí que estan seguint altres països.

El balanç de l’any del president va ser, com és costum, triomfalista, tot i que no tant com catastrofista va ser el del líder de l’oposició, Pablo Casado, que va despatxar l’actuació del Govern el 2021 amb el qualificatiu d’«any nefast». Per a molts espanyols ho ha sigut, tot i que menys que el 2020. Però no sembla que d’aquestes necessitats reals dels ciutadans en parli el líder del PP, sinó més aviat de la necessitat de generar una sensació indefinida de catàstrofe general sobre la vida política del país. La veritat és que Sánchez i el seu Govern han salvat l’any amb dos èxits importants: l’aprovació dels Pressupostos i de la reforma laboral. Els comptes públics han tirat endavant amb el recolzament de 15 partits entre el Congrés i el Senat i amb una majoria molt àmplia per a una coalició entre el PSOE i Unides Podem que només compta amb 155 escons sobre 350. El Govern central ha aconseguit aprovar els Pressupostos dels dos últims anys «en temps i forma», cosa que no passava des de la majoria absoluta de Mariano Rajoy.

La reforma laboral és un altre èxit governamental perquè no s’arribava a un acord tan rellevant amb la participació dels agents socials des de fa 10 anys. La reforma, no obstant, no té per ara el suport necessari per ser convalidada al Congrés, ja que els socis tradicionals del Govern –ERC, el PNB i EH Bildu– mantenen discrepàncies amb el que s’ha acordat. El marge de maniobra del Govern central és molt estret perquè la CEOE ja ha advertit que es retirarà del pacte si «se’n toca una coma». Per això, Sánchez va apel·lar diverses vegades al «sentit comú» per convalidar l’acord amb els agents socials sense canviar-lo, tot i que el Parlament tingui dret a modificar-lo. Va reiterar que és molt millor un acord amb les tres parts –el Govern, els sindicats i la patronal– que un altre sense la presència dels agents socials, a qui va posar com a exemple de «responsabilitat» perquè siguin imitats pels partits polítics. I és cert que durant tota la crisi pandèmica, la seva disposició a arribar a acords hauria d’haver sigut presa com a model.

Sánchez va recórrer també al «sentit comú» per retardar «unes setmanes» la reunió de la taula de diàleg sobre Catalunya, a causa de la prioritat que ara requereixen la pandèmia i la recuperació econòmica. Però es va anotar la millora de la situació a Catalunya si es compara amb la de fa quatre anys, una distensió causada per la voluntat de diàleg del Govern central i de la Generalitat presidida per ERC i propiciada en bona mesura pels indults concedits als presos del procés.

El president del Govern va assegurar que en dos anys s’ha complert un 42% dels compromisos del Govern de coalició, que, malgrat la novetat de la fórmula i les divergències que ha provocat l’elaboració d’algunes lleis, ha mantingut una notable estabilitat i ha sabut negociar amb els seus socis parlamentaris quan ha sigut necessari. La millor prova de l’estabilitat és la intenció, que Sánchez va tornar a anunciar, d’esgotar la legislatura.