Llibertat d’expressió Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El laberint Valtònyc
No sembla necessari desitjar la mort de ningú per mostrar una dura crítica social
La decisió del Tribunal d’Apel·lació de Gant de rebutjar l’extradició a Espanya de Valtònyc obre la porta que a Bèlgica es puguin compondre bonics de rap que diguin, per exemple, «que exploti un bus del Vlaams Belang amb nitroglicerina carregada» o que «Van Grieken mereix una bomba de destrucció nuclear». I ja, de passada, introduir uns versos que descriguin una cosa així com: «Arribarem a la nou del teu coll, cabró, trobant-nos al palau del Saxoni-Coburg, kalaixnikov».
Per situar, el Vlaams Belang és el principal partit del Parlament flamenc (extrema dreta, per cert), Van Grieken és el seu líder, i el Saxoni, el rei Felip I dels belgues, molt criticat, per cert, al rebre un partit tan extremista quan va ser el guanyador de les eleccions flamenques el 2019. Recepció que no ocorria des del 1936, amb Leopold III.
La prova del cotó del canvi de noms acostuma a funcionar. La llibertat d’expressió ho aguanta tot fins que els mateixos conceptes es distorsionen per la proximitat. Tot es transforma en l’evidència d’una gestualitat excessiva i deforme. Com més a prop, com més propi, fa pitjor olor.
Entrar al laberint de la llibertat d’expressió sempre té els seus riscos. No hi ha taula rasa que la suporti, tot i que la prova de l’apologia acoti bé moltes idees limitades a incitar, per exemple, al racisme o a la violència de gènere.
Entretots
És clar que poc podia sospitar José Miguel Arenas Beltrán, o sigui Valtònyc, quan va compondre el seu treball als 17 anys, que els seus versos acabarien així. De la mateixa forma que Jorge Campos, llavors president de la Societat Cultural Cercle Balear i protagonista dels atacs del raper, avui president de Vox a les Balears, i denunciant, tampoc esperava convertir el llavors jove raper en icona de rebel·lia.
Llibertat d’expressió o no, justícia flamenca o del Tribunal Suprem, no sembla necessari desitjar la mort de ningú per mostrar una dura crítica social. Quan el més interessant de Valtònyc, el 2012, era la utilització del mallorquí en els seus raps. Rap rural.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
