Pandèmia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Granissades de vanitat

Els que van demanar el tancament de les escoles ni tan sols van admetre després la seva patinada i, molt menys, van afrontar una disculpa pública o van assumir cap mena de responsabilitat

2
Es llegeix en minuts
Granissades de vanitat

FERRAN NADEU

Afortunadament, es diria que la crispació i (en menor mesura) l’alarmisme a compte del coronavirus han quedat enrere. Just aquests dies farà un any que un nombrós grup de savis gestava un manifest per tancar les escoles. Això és, per prorrogar generosament les vacances nadalenques ‘sine die’. Avui, vist amb perspectiva, podem alegrar-nos que el Govern i el seu consell mèdic fessin cas omís d’un despropòsit tan gran, perpetrat per alguns de nostres ja mediàtics científics que, a compte de la pandèmia, es van fer populars com tal vegada mai van somiar.

Allò de tancar amb pany i clau l’escola no va passar perquè la comunitat escolar, els pediatres i una part del Govern no van secundar la proposta. Què e pot dir que, si hagués passat alguna desgràcia, els haurien crucificat, començant per l’avui conseller d’Educació, González-Cambray, que es va prodigar en entrevistes defensant sense complexos la tornada a l’escola. Els que van decidir obrir les escoles haurien tingut un problema de nassos. I per descomptat, uns (pediatres destacats, per exemple) haurien vist minvat el seu prestigi i d’altres (els que finalment van prendre la decisió) la seva carrera institucional. No es van intimidar, no van cedir a la campanya i els escolars van tornar feliçment a les aules. ¡Gràcies a Déu!

Però en canvi els que van exigir una mesura que hauria colpejat una economia ja malmesa i potser arruïnat el curs escolar de centenars de milers ni tan sols van admetre després la seva patinada i, molt menys, van afrontar una disculpa pública o van assumir cap mena de responsabilitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

A compte de la pandèmia hem vist com es feia política, la pitjor política, i no sempre precisament per part de polítics que, com tot col·lectiu, té els seus pros i els seus contres. També hem descobert la vanitat infinita de prestigioses eminències, que no han dubtat a satisfer la seva vanitat, potser el seu irresistible afany de protagonisme. Hi ha de tot a la vinya del Senyor, com no és menys cert que a tot arreu couen faves. 

La pandèmia també ha portat a col·lació el millor i el pitjor de cada vora. Sol passar que, quan se’ns posa a prova, és quan realment demostrem de quina pasta estem fets. I no sempre el prestigi del qual gaudim es correspon amb la veritable mesura del nostre jo.

Temes:

Col·legi