¿Coalició?
El PP no pot amansir Vox
Si es rellegeixen les declaracions que els dirigents del PP feien fa quatre anys, just quan estaven negociant el primer govern de coalició amb Vox, el de Castella i Lleó, es comprova que ja llavors els populars deien que incorporar els d’Abascal als seus executius permetria "domesticar Vox". És aquesta una expressió que es repeteix molt últimament perquè el PP té urgència a arribar a acords amb els ultres per poder investir els presidents populars a Extremadura, Aragó i, de nou, a Castella i Lleó, ja que només queda un mes perquè, si això no passa, extremenys i aragonesos es vegin forçats a tornar a les urnes. Però Abascal no l’hi està posant fàcil. No sembla disposat a deixar-se amansir. Així que no només està exigint que els populars assumeixin íntegrament el programa ultra, com ja van fer parcialment fa quatre anys i gairebé en la seva totalitat al País Valencià després del fiasco de Mazón durant la dana, sinó que ara, sumit Abascal en una greu crisi interna, ha acusat Feijóo i "el seu clan gallec amb pràctiques de contrabandistes de ria" –fort, ¿no? – de ser els filtradors dels seus tripijocs econòmics i els causants de les seves disputes amb Espinosa de los Monteros, Ortega Smith i d’altres més.
No sembla, doncs, que la direcció de Vox, més radicalitzada si és possible que fa quatre anys, estigui disposada a claudicar i a canviar les seves propostes ultramuntanes per les pròpies d’una societat democràtica avançada. Si en els primers governs de coalició el PP ja va assumir la "llei de concòrdia" davant la de memòria històrica, la de "violència intrafamiliar" davant la de violència de gènere, i mesures per limitar la immigració en una comunitat com la castellanolleonesa que ha perdut 200.000 habitants en les últimes dècades, la urgència dels pactes pot fer ara que siguin els líders autonòmics populars els que acabin doblegats. Aquesta submissió, si es produeix, seria molt nociva per al conjunt de la ciutadania, però resultaria especialment perniciosa per a les expectatives electorals de Moreno Bonilla a Andalusia.
